Ir al contenido principal

Dignitat



Fa un parell de semanes es celebrava en la plaça de l'Ajuntament del cap i casal el Dia de la Pilota. En un acte festiu i de comunió entre tots els sectors de la pilota es volia contradir la prohibició de jugar a pilota en els carrers de la capital en l'any 1391.


Fon un dia festiu, reivindicatiu dels valors de la pilota valenciana. Una nova oportunitat per a reivindicar per part del món faller respecte cap ad ells. Un sector que te la capacitat de menejar centenars de persones cada fi de semana per a disputar les seues competicions. Dignitat per a un sector del món de la pilota que te que emigrar de la seua ciutat per a poder practicar el seu deport, el deport dels valencians. Dignitat per a un món que te el mèrit d'obrir la pilota a la gent, de donar-li vida en una gran ciutat... ¿Segur que la prohibició de 1391 no continua vigent?

El problema és que a la pilota, als que formem part d'este món, i de rebot, a tots els valencians, mos estan faltant al respecte. Si, perque en promeses no es potència un deport, la teua cultura. De les promeses cal passar als fets i desgraciadament la nostra classe política te la “virtut” de quedar-se a mitat camí. Per desgràcia la pilota valenciana depén d'algú polític que realment la estime. Tarancón fon un bon eixemple.

Des de la pilota solament volem respecte. Respecte a una tradició, a una cultura. Dignitat per a un deport que és senya d'identitat dels valencians. Pero anem arrere. Fa pocs anys es rehabilità el trinquet del Genovés. Es pintà de blau i es va reinaugurar “por todo lo alto”. Per fi, una de les reivindicacions històriques s'anava a complir: anàvem a tindre partides en directe per RTVV i en “prime time”. “Increible pero cierto”, ¿cert?

Poc temps ens durà l'alegria.

Ara, els dirigents de RTVV també li falten al respecte a la pilota valenciana. El futbol, el bàsquet... qualsevol deport és oferit en directe, com toca. Qualsevol deport si, no la pilota valenciana. Després de tot un estiu (ple de partides molt interessants i de diferents modalitats i nivells) emitint partides antigues, de principi dels noranta, arribem a finals de setembre i continuem en la mateixa marcha. ¿Això es tractar en dignitat un deport que forma part de l'ADN dels valencians?


En el segle XIV prohibiren la pilota en els carrers del cap i casal. En el segle XXI la situació no és molt diferent. Com fa set segles, el poble, el que estima realment este deport, no es donarà per vençut. Pot ser, qualsevol dumenge a les tres de la vesprada (horari habitual de les retransmissions de pilota), ningú estiga mirant la partida per la tele. Pot ser milers de pilotaris estiguen en Burjassot, davant de RTVV, exigint dignitat per la nostra cultura.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...