Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como pilota valenciana

Álvaro rep l'estima de l'afició en la final de la Lliga d'Escala i Corda

  Una de les coses bones que feu la fundació per la Pilota Valenciana (l'encarregada de gestionar el món professional del 2018 fins el 2023) fon homenajar a alguns pilotaris ya retirats i estimats en les grans finals. Esta bona costum l'ha replegat ara la Federació de Pilota Valenciana que és la que actualment s'encarrega de la gestió professional de la pilota valenciana. En la passada final de la Lliga Caixabank d'Escala i Corda, el pilotari que va rebre l'estima i els aplaudiments de tot el trinquet fon Álvaro Navarro. Álvaro de Faura ha sigut el primer gran pilotari del segle XXI i un dels millors de la història de l'escala i corda. En les seues vitrines guarda quatre Lligues i onze Individuals. És el pilotari que més Individuals ha guanyat a lo llarc de la història. També fon el protagoniste d'una de les partides més icòniques de la pilota valenciana, la final que l'enfrontà a Genovés en 1995 quan el de Faura només tenia 21 anys i el gran...

Moltes gràcies Falla Pelayo

  Tenim clar que les falles són un dels màxims exponents de la cultura popular valenciana. Habitualment en els diferents monuments podem trobar escenes que reproduïxen personages o elements reconeguts de la societat valenciana. El deport és un tema recurrent. D'esta forma podem trobar alusions directes als equips de fútbol, o en menor mida, als de bàsquet o algun atre deport minorisat. Tot i ser el deport més representatiu dels valencians, la pilota poques vegades ha estat present en els monuments fallers. Excepte honroses excepcions, com aquell ninot que Latorre i Sanz feren per a la falla de la plaça de la Merced dedicat a la pilota valenciana i que fon indultat del foc en 1999, el “més valencià dels deports” ha tingut poc o nul protagonisme en les falles de Valéncia. De fet, en els últims anys hem promogut l'etiqueta #ninotpilotari per a donar més visibilitat als ninots dedicats a la pilota pero no hem tingut molt d'èxit degut als pocs que hem pogut trobar, u...

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt ...

Máximo Huerta per Carolina Ferré... ¿i la pilota?

  Provablement, quan l'aficionat a la pilota estiga llegint estes paraules, pot ser, no entenga el per qué Máximo Huerta i Carolina Ferre són mereixedors d'aparéixer en el titular d'un artícul d'opinió referent a la pilota valenciana, pero tot te el seu sentit. Escomencem per la pilota. En estos últims dies, l'interés dels aficionats s'ha centrat en la disputa dels individuals d'escala i corda i de raspall. Sempre ha sigut una competició atractiva i enguany, en el que, degut a la pandèmia, solament s'estan disputant les partides oficials i sense públic, la gent, encara més, te moltes ganes de pilota. Els aficionats no poden entrar als trinquets per vore als millors pilotaris de raspall i escala i corda i es tenen que conformar en les informacions que, per rets socials, compartixen entitats públiques (la Fundació o la Federació) o informadors (tant siga de diaris com bons aficionats). Es a dir, l'afició te molta fam de pilota, és llògic pu...

La pilota torna a la normalitat

Després d'aquell recordat 16 de març que iniciarem el confinament propiciat per la pandèmia del Covid-19, el deport valencià tingué que fer una parada en el seu camí. Ara, casi quatre mesos després, la pilota valenciana escomença a recuperar la seua activitat, la seua nova normalitat. I és que a lo llarc d'estos mesos, els nostres pilotaris, tant els professionals, com les futures promeses o com els amateurs, tingueren que deixar els seus entrenaments i competicions en els trinquets, carrers i frontons, per a tractar de mantindre la forma en les seues pròpies cases. Han sigut moltes semanes sense poder chafar un trinquet i a molts se'ls ha fet massa llarga l'espera. Afortunadament, han sigut varies les propostes que han fet l'espera més agradable per als aficionats. Pero ara que la pandèmia remitix, i encara que el “bicho” no mos ha abandonat del tot, els jugadors de pilota van reprenent l'entrenament i, fins i tot, la competició. A nive...

Les dones guanyen protagonisme en el món de la pilota valenciana

Un any més arribem al 8 de març, el Dia Internacional de la Dòna, un dia per a reivindicarel paper de les dones en la societat del segle XXI. Un dia per reconéixer la seua importància i defendre els seus drets. Dins del moviment feministe mundial, la pilota valenciana no podia ser una excepció, i en els últims anys la participació de la dòna en el món de la pilota ha creixcut de forma exponencial. Sense cap dubte el moviment feminista és un dels elements claus en la societat valenciana d'inicis del segle XXI. El món del deport, i concretament el de la pilota valenciana, no es podia quedar arrere dins d'esta revolució feminista. Tans sols una dada, més de 300 dones participaren en l'última edició del Va de Dòna, l'event de la Federació de Pilota Valenciana per a celebrar el Dia de la Dòna. Encara falta molt per fer pero llunt queden aquells anys on vore una dòna en un trinquet era un “rara avis”, on les dones no jugaven les partides, o no par...

“Això és com tot” organisa l'exposició “Família d'afectes” en Carlet

Fotografia: Això és com tot" Això és com tot , el proyecte cultural conformat per Rafael Tormo, Aina Vidal, Berta del Rio i Ángel Velasco, torna a Carlet, a la sala d'exposicions de la Fundació Caixa Rural Carlet, al poble on la seua iniciativa donava els seus primers passos, ara fa cinc anys. En els seus treballs, Això és com tot busca sempre visibilisar una història, generar trànsit des dels afectes, crear consciència, reconstruir el relat... Recuperar els fragments que ha deixat la pilota en els nostres pobles, en la nostra consciència, la seua imprenta en la nostra societat. Això és com tot torna a Carlet, un poble molt estimat per ells, que toca els seus sentiments més íntims, per a, de la mà de la trobada de Centres en Valencià de la Ribera, donar l'oportunitat als visitants, a partir del dumenge 7 d'abril, de recórrer un relat que inclou als que ya no estan, com ara el Chatets, els Surets, el Roget i molts atres que donaran sentit a la seua “F...

La força de les dònes

Valentes, creatives, decidides, inteligents, preparades, motivades, reivindicatives, lluitadores... i pilotaris. Aixina són les dònes del segle XXI, les dònes que han revolucionat la societat i també la pilota valenciana. Dònes conscienciades, solidàries, conscients d'una realitat que ya no volen ni volem. Dònes que han impulsat un canvi en la societat pero també en la pilota valenciana. Les dònes que ara s'acosten als trinquets ya no són les mullers, ni les germanes, ni les mares de ningú. Ara són aficionades, jugadores, periodistes, directives... ara són també protagonistes. Falta molt per fer, per conseguir... pero el camí ya està obert i el motor en marcha. I és que en els últims anys la participació de la dòna en la pilota valenciana és evident. En el seu impuls s'ha reviscolat i modernisat un deport ancorat en el passat. Ara ya tenim chiquetes, cada any més, que volen jugar a pilota, dònes que s'interessen pel nostre deport, que el practiquen, ...

Tot per decidir en la Lliga Bankia d'Escala i Corda

A falta de dos jornades per a tancar la lliga classificatòria tot està per decidir en la Lliga Bankia d'Escala i Corda. Després del resultats obtinguts la passada fi de semana en la disputa de la jornada huit, la formació de l'Ajuntament de Valéncia (Puchol II, Raúl i Bueno) recupera la primera posició al sumar una nova victòria i colocar-se en 12 punts, una cantitat que, encara que no és definitòria, li dona al trio de Puchol la pràctica seguritat de classificar-se per a les semifinals. I és que entre el primer classificat i l'últim, sis punts, justament els que falten per disputar-se. Aixina i tot, seria molt difícil que el líder no es classificara per a semifinals puix deuria de perdre les dos partides que en falten i, a més a més, coincidir diversos resultats. D'esta forma, l'actual campeó individual pot afrontar prou tranquil les dos últimes jornades. La jornada nou, que es disputarà la pròxima fi de semana, pot ser definitiva o, en canv...

Cinc consells per a fruir al màxim en la teua primera visita a Pelayo

Un 20 d'agost de 1868 s'inaugurava a les afores de la ciutat de Valéncia, junt a un “Tir a la Gallina” una diversió de moda en la segona mitat del segle XIX, un nou trinquet, el Trinquet de Pelayo. 150 anys despuix, el trinquet de Pelayo, també conegut com la Catedral de la Pilota Valenciana, ha de ser visita obligada per a tots els valencians i els visitants que s'acosten a la nostra capital. En estos cent cinquanta anys, Pelayo ha vixcut la revolució cantonal de Valéncia (1873), l'Exposició Regional (1909), la capitalitat de la II República (1936), o la riada de 1957. En l'actualitat, el trinquet de Pelayo es troba en el centre de la ciutat, en el barri de la Roqueta, i pot ser considerat com a patrimoni de tots els valencians ya que es tracta de la instalació deportiva en actiu més antiga d'Europa. I és que des de que s'inaugurà, el trinquet de Pelayo sempre ha oferit partides de pilota valenciana. En l'actualitat la modalitat pred...

Aida i Amparo guanyen el Circuit sub-23 de Raspall Femení

Gran matinal de reivindicació de la pilota valenciana femenina la que s'ha vixcut este matí en Alcàsser. En un matí ple de pilota, on les dones han sigut les protagonistes, la final del Circuit sub-23 de Raspall ha sigut un gran colofó. Les chiquetes i les dones omplien els carrers d'Alcàsser. La pilota rodava i el raspall era la ferramenta per la visualisació de la dona en el món de la pilota valenciana en els voltants del trinquet. Després de la victòria d'Erika i Aina sobre Irene i Miranda en la final sub-18 es presentaven els clubs que van a disputar el pròxim autonòmic de raspall en categoria femenina i a continuació el matí es tancava en la final del Circuit sub-23, una partida que no ha tingut massa història. I és que, hui en dia, pot ser que la jugadora més en forma siga Amparo, Martí III, que després de guanyar l'Individual ha tornat a demostrar hui un gran joc, cobrint tot el trinquet i atacant la pilota tant per baix com per dalt. A més...

Entrevista a Moltó: “Guanyar este Individual m'ha fet vore que soc el mateix chiquet que disfrutava jugant a pilota en mon tio.”

El deport és superació, i Moltó (Alfonso Moltó Puertas, Barcheta, 15 d'abril de 1992) pot parlar en primera persona del seu significat. Després de perdre, quan era el màximfavorit, l'Individual de Raspall en 2017 , era capaç de recuperar-se i tornar a guanyar en el 2018 després de viure un procés de maduració. Després de guanyar el seu tercer individual ( en 2015 guanyava el primer  i en el 2016 el segon ) front a Marrahí, després de poder reflexionar del seu procés i d'esta final, s 'acostarem novament a Barcheta a raonar en un pilotari molt més madur, en molts objectius per al seu futur. Un pilotari arrelat al seu poble pero en idees molt clares. ¿Cóm se li queda el cos a un després de tornar a guanyar l'Individual? De primeres te quedes molt content, recuperes l'Individual. Ya no és recuperar l'Individual, si no que veus que el perts i que tornes a guanyar... veus que tornes a estar ahí dalt, després de passar una mala tem...

Entrevista a Puchol II: " lo que plantejarem es va plasmar en la final i va eixir molt be”

Puchol II en el carrer de pilota de Vinalesa que du el seu nom. Vinalesa és un chicotet poble de l'Horta Nort, en poc més de tres mil habitants. Sense cap dubte, un dels seus fills més coneguts és Puchol II, el pilotari que enguany ha conseguit guanyar l'Individual d'Escala i Corda, el segon de la seua carrera. S'acostem a Vinalesa a raonar en l' actual campeó i nos trobem en un pilotari madur, conscient dels seus objectius. Un pilotari que parla amistosament al mateix temps que la gent del seu poble el saluda. Primer de tot, ¿cóm te trobes? Ahir es feya pública la teua baixa per lesió del Trofeu Mixt Fundació José Luis López. Si, és una llàstima perqué és un campeonat que fa ilusió jugar, que és un dels importants pero tinc una chicoteta molèstia que vinc arrastrant fa temps i venia de disputar l'Individual, que és la etapa més dura de la temporada. No se m'havia anat la molèstia, i després de parlar en els meges i en els fisio...