Escola de Pilota

Que la pilota és especial ya ho saben tots els que estan llegint estes llínies. Una de les característiques que fan del nostre un deport especial, més estimat, de bo, pels seus practicants és la intensa activitat per part dels aficionats. A diferència dels clubs de fútbol, en pilota no tenim milers de socis i abonats, pero si tenim un grapat d'enamorats en cada poble. Un grapat que són els que li donen vida, dia a dia, a la pilota valenciana. I un bon eixemple és Benissa i el seu Campeonat Comarcal Puríssima Chiqueta. Benissa és de tots coneguts pel dit “Els dumenges, en Benissa, pilota i missa”. Per tant, és per tots coneguda la seua afició a la pilota. De fet, el seu trinquet ha sigut seu de grans partides en la seua història. Pero el trinquet es manté viu gràcies a eixe grapat d'aficionats del poble que encara s'ocupa d'organisar, entre d'atres coses, un campeonat d'aficionats, el Puríssima Chiqueta, que es mamprengué en els huitanta.

Ahir es celebrà el Dia del Llibre. Des d'esta web, com no pot ser d'un atra forma, recolzem la llectura i per això vos recomanem uns quants llibres molt interessants: El Genovés . Toni Mollà, Tandem Edicions (1999). Un llibre necessari per a acostar-se a la figura de Paco Cabanes. Una partida de Llegenda . Toni Mollà, Amics del Genovés (1996). Una de les partides més importants en les últimes dècades que te el seu propi llibre. Joc de pilota, Historia de un Deporte Valenciano . Alberto Soldado, Diputació de Valéncia (1998). Un gran llibre que repassa l'història de la pilota comarca a comarca. La Pilota Valenciana, Unitat didàctica . VVAA, Generalitat Valenciana (2002). Una proposta didàctica per als instituts feta per gent del món de la pilota i de la docència. La Pilota Valenciana, Deport, Cultura i Llengua del nostre Poble . Aureli López, L'Oronella (2004). Manual molt complet per a conéixer tot el món de la pilota. El Joc de

Voldria saber descriure-vos el pomell d’emocions que vaig viure anit en el majestuós trinquet d’Alzira, ya sabeu, dos partides benèfiques per a una fundació i una ONG que conseguien una bona entrada de públic sense aplegar al ple; en la primera jugaven el jagant Francesc Cabanes Pastor “Genovés” qui tornava a escoltar, emocionat, els ya històrics Paco, Paco, Paco.... del seu darrer enfrontament Individual en un joveníssim Àlvaro de Faura; a Paco l’acompanyava ni més ni manco que Juan Carlos Ferrero d’Ontinyent qui no ho feu malament pegant-li a la vaqueta sense ferramenta, com a contraris tenien a l’actual Seleccionador Pigat II i com a companyer a Such de l’Alfàs qui, sent també un bon teniste, deu haver jugat moltes vegades a pilota perque encertà algunes volees de mèrit clavant la pilota dins del palquet; l’ambient fester fon de goig total i encara poguérem vore, ya en el físic fet jaç, alguns colps de Genovés d’estil perfecte, Pasqual Sanchis “Pigat II” demostrà que encara

Tot i ser d'Oliva, Josep, disputava la final de la Lliga de Promoció d'Escala i Corda en solament 17 anys (ha conseguit dos subcampeonats). Després conseguia disputar dos finals de l'Individual d'escala i corda (les va perdre contra Fageca i Puchol II) . El seu camí en l'escala i corda escomençava a ser complicat i va pendre una decisió molt important, Escoto volia triumfar en el raspall. Lo primer de tot enhorabona pel sub-23. Pel resultat dona la sensació de que fora una final fàcil. Gràcies, la veritat és que des d'un principi em pareixia complicada per l'estat de forma de Pepe i Gabi i també pel trinquet de la Llosa que el meu contrincant és d'allí, pero és va resoldre de manera un poc estranya a favor de nostre perqué estàvem jugant tant tranquils que mos va eixir tot. No era la teua primera final pero si la primera final de raspall, ¿l'has vixcut d'una forma especial? Si, la veritat és que si perque la primera fi

És de justícia fer-los públic reconeiximent a dos pilotaris fòra mida com Àlvaro de Faura i Dani de Benavites, tots sabeu que foren capaços de reptar, véncer i convéncer als guanyadors del darrer circuit Bancaixa, Soro III i Jesús, en la Ciutat inacabada de la Pilota en Moncada i en les galeries prohibides. Ahir guanyaven l’octau Trofeu Universitat de Valéncia, dos semifinals i la gran final jugades sempre en la catedral del joc a l’Alt o Escala i Corda, el trinquet de Pelayo (1868); el dijous passat deixaven 60x30 al trio de Puchol II, Santi i Herrera, ara en les galeries lliures que era i és una ventaja afegida per a un trio que la té dalt des de qualsevol blau del trinquet, la “càtedra” mamprené donant de cinc al trio blau refermant l’axioma que diu “de pilota qui més sap no sap res”. La final d’ahir dissabte, dos hores de joc intens i un 50x35 per al trio de Leon, Javi i Tomàs II venia a dir que la parella de veterans, 39 i 38 anys, no podria més, pero... si el “bou” de

Hem fet una eixideta en l’Ateneu Cultural Paterna, quatre dies per terres de Castella-Lleó que refermen l’axioma de “viajar ilustra”, només tractant d’entendre les enrònies i raboseries dels diferents reis de temps antics, es pot comprendre la cantitat de monuments majorment religiosos i jagantescs que s’escampen per allí, naturalment a costa de la fam del poble pla, com ara la genial catedral de Palencia (70.000 habitants) o Zamora o Valladolit... Be, anem a lo nostre felicitant en primer lloc als guanyadors del campeonat a Raspall Sub-23, final jugada en La Llosa de Ranes entre Escoto i Jaume II front a Pepe i Gabi, en clara victòria dels primers 25x5, és aquella que aplaçaren en l’intent fallit de la retransmissió per tvv.; per cert que hui dimarts 9 i en el mateix trinquet mamprén el quint Campeonat Rojos i Blaus: Sergio i Chotet contra Raül i Sidahmed. En la primera semifinal del Trofeu Universitat de Valéncia i en excelent partida, el trio de Leon, Javi i Tomàs II

Veterania, joventut, calitat, experiència, oportunitat, expansió... poden ser les paraules que puguen definir el campeonat de la coordinadora de raspall rojos i Blaus. Una coordinadora que naixqué per a donar oportunitats a les promeses firmes del raspall pero també per a donar partides als veterans que no tenien el recolzament del circuit professional. Per un atra part, se pretenia arribar als trinquets que tampoc podien fruir dels jugadors professionals, de les millors partides del raspall. Cinc anys després, el campeonat rojos i blaus camina en pas sòlit. Onze trinquets fruiran de les seues partides enguany. Trinquets com Beniarrés, Otos o Lluchent obriran les seues portes a l'espectàcul del raspall. Per la seua part, entre els pilotaris trobem a destacats “aficionats”, veterans i jóvens que tenen peu, o peu i mig, en el món professional. D'esta forma tenim pilotaris com Lluïset, Sariero. Vilare, Xoto, Sidhamed, Pepe, Ricard, Mario, Escoto, Sagasta... Es a

Pareix mentira que la nostra, la valenciana, siga una societat moderna. Pareix mentira que els valencians tingam una televisió publica. Una televisió que ha abandonat la producció pròpia, que s'oblida de la nostra identitat com a poble. Pareix mentira que els valencians tingam un deport milenari, històric, que ha sobrevixcut a guerres, sistemes polítics, crisis... Pareix mentira que la pilota valenciana siga un dels deports més actius, en varies partides interessants cada semana. Pareix mentira que l'afició a la pilota estiga creixquen, que cada vegada més chiquets practiquen este deport autènticament valencià. Si, pareix mentira que els valencians tingam un deport tan valiós, de les poques coses que (lamentablement) pot unir als valencians, independentment de llengües o creències polítiques). Un deport que s'inventaren els grecs fa milers d'anys pero que els valencians l'adoptarem i adaptarem fent-lo nostre. Un deport en el que els

Temps pasqüers encara que nos hagen furtat, en casi tots els pobles, el tradicional tercer dia de pasqua com recorden les cançonetes populars que cantàvem tots els components de cada rogle; no ha hagut partides en dies de gorja pero hi ha massa notícies per a donar-vos complida informació. En Vilarreal es jugaren les finals del Sub-18 “Individual pur” a Escala i Corda; en primer lloc tercer i quart llocs en victòria justa 60x30 del genial Àlvar de Petrer front al més jove i completíssim Lluís de la Vega d’Almussafes; només acabar tocava la gran final i ausades que ho fon: un joveníssim Marc de Murla (14 anys) li posava l’aigua al coll al gran Carlos de Massalfassar (15 anys) qui guanyava en l’últim joc 60x55 posant dreta a tota l’afició l’actuació dels quatre jugadors que garantisaven el més espectacular futur.   En el món aficionat i mentres tornem a la competició el dissabte 6, les classificacions van aixina: en Galocha tenim a Montserrat, Quart de les Valls A i B, Ma