Escola de Pilota

El deport és superació, i Moltó (Alfonso Moltó Puertas, Barcheta, 15 d'abril de 1992) pot parlar en primera persona del seu significat. Després de perdre, quan era el màximfavorit, l'Individual de Raspall en 2017 , era capaç de recuperar-se i tornar a guanyar en el 2018 després de viure un procés de maduració. Després de guanyar el seu tercer individual ( en 2015 guanyava el primer  i en el 2016 el segon ) front a Marrahí, després de poder reflexionar del seu procés i d'esta final, s 'acostarem novament a Barcheta a raonar en un pilotari molt més madur, en molts objectius per al seu futur. Un pilotari arrelat al seu poble pero en idees molt clares. ¿Cóm se li queda el cos a un després de tornar a guanyar l'Individual? De primeres te quedes molt content, recuperes l'Individual. Ya no és recuperar l'Individual, si no que veus que el perts i que tornes a guanyar... veus que tornes a estar ahí dalt, després de passar una mala tem...

Puchol II en el carrer de pilota de Vinalesa que du el seu nom. Vinalesa és un chicotet poble de l'Horta Nort, en poc més de tres mil habitants. Sense cap dubte, un dels seus fills més coneguts és Puchol II, el pilotari que enguany ha conseguit guanyar l'Individual d'Escala i Corda, el segon de la seua carrera. S'acostem a Vinalesa a raonar en l' actual campeó i nos trobem en un pilotari madur, conscient dels seus objectius. Un pilotari que parla amistosament al mateix temps que la gent del seu poble el saluda. Primer de tot, ¿cóm te trobes? Ahir es feya pública la teua baixa per lesió del Trofeu Mixt Fundació José Luis López. Si, és una llàstima perqué és un campeonat que fa ilusió jugar, que és un dels importants pero tinc una chicoteta molèstia que vinc arrastrant fa temps i venia de disputar l'Individual, que és la etapa més dura de la temporada. No se m'havia anat la molèstia, i després de parlar en els meges i en els fisio...

Ningú va dir que la vida fora fàcil. Un accident en el 1998 va fer que Juliete, un jove jugador d'Oliva, molt prometedor, tinguera que continuar la seua vida en una cadira de rodes. Son pare el dugué al trinquet quan tenia cinc anys i des d'aquell moment la seua passió, i ara la seua teràpia, ha sigut la pilota valenciana. En la vida, hi han moments que has de ser molt fort, que has de continuar el teu camí, que les situacions no puguen en tu. I aixina és com Julio d'Oliva ha decidit viure, fent-li front a les dificultats que es puga trobar en el camí. Julio és tot un eixemple de superació, no és un tòpic, és la realitat que tenim en la pilota. La realitat d'un jugador que vol jugar un mà a mà contra Waldo pero en cadira de rodes. Sou pioners en el món de la pilota ya que sou els primers en jugar en cadira de rodes. Si, som pioners ya que vam escomençar en el 2007. Yo he jugat a pilota des de chiquet i en el 1998 vaig tindre un acc...

Amagada entre les comarques de la Safor, la Vall d'Albaida i la Ribera Alta trobem Barcheta, un poble chicotet de poc més d'un miliar i mig d'habitants pero que, un d'ells, és hui en dia la referència del raspall, el número un d'una modalitat a vegades poc reconeguda. Alfonso Moltó, és un jugador de poble que es crià en el carrer Major de Barcheta. Un jugador molt exigent pero enamorat de la pilota valenciana en general pero especialment del raspall. Pot ser per això, se va atrevir a provar en l'escala i corda pero que tornà al raspall quan el cor li ho va dir. Un pilotari que, en només 24 anys, ya ha guanyat dos individuals pero que te un ullet en la Selecció Valenciana. Un jugador, al cap i a la fi, un pilotari de faixa roja. Han passat 48 hores, com han sigut? La veritat és que molt bones, han sigut hores dolces, la gent del poble te dona la enhorabona, i ya no la gent del poble, ahir aní a Xàtiva i la gent pel carrer me donava la en...

Ya han passat algunes semanes des de que es disputà la final de l'Individual d'Escala i Corda pero Francesc Soro encara te en la memòria cada detall de la seua victòria, la que li otorgà el seu quart trofeu Individual, un fet que solament han conseguit el Genovés, Sarasol i Álvaro. Assentats en el trinquet del tio Pena, junt al dau, parlem d'aquella partida. Enhorabona pel quart Individual, ¿ya has digerit la victòria? Si, ya han passat un parell de semanes descansant i agafant eixa marcha habitual de partides. La veritat és que ha sigut una partida molt igualada, de les finals que has guanyat la més igualada. ¿Una partida dura? Si, una partida molt dura. Yo m'esperava una partida molt dura perqué sabia que Puchol arribava en molt bon moment, encara que havia estat lesionat, venia fresc, venia en confiança, en un gran nivell de joc. L'havia demostrat tot l'any i sabia que anava a ser dur, pero que se pilotejarà tant no era tan...