Fa uns anys Pelayo s'omplia de pilota, de partides i de chiquets que volien jugar a pilota, que volien ser com Fredi o com Genovés. El barri era també un barri viu pero en el que els jóvens tenien poques opcions d'oci. En este caldo de cultiu es crià tota una generació de pilotaris que marcaren el signe de la pilota a partir dels noranta. Grau, Solaz, Tino, Pedro... (casi res porta el diari). Tots ells del barri, es criaren en les lloses del mític Pelayo, la catedral era era el seu pati de jocs. De tota aquella fornada, ya mítica, ya pocs queden, Víctor, “Cañones” era el últim representant que encara s'anunciava assíduament en els trinquets. Pero el temps passa i el moment de la despedida, de fer-se a un costat, ha arribat per al bon jugador del cap i casal. Víctor es despedirà de l'afició en el seu trinquet. Després de jugar la seua última partida en Borriana (partida que, per cert, guanyà), el pròxim dissabte 1 d'octubre dirà adeu a la pilota pro...