Soro III i Dani els mestres

Partien com a favorits pero no l'han tingut fàcil. Un detall tàctic decantava una final de mestres igualada en un trinquet de Pelayo que recordava al de les grans vesprades.

Gran ambient en Pelayo per vore una gran partida, la final del trofeu Mestres 2013. La parella favorita, suant de valent, conseguia complir els pronòstics i guanyava el trofeu tot i tindre que lluitar fins l'última pilotada.

I és que davant tenien a un Víctor, criat en les lloses del centenari Pelayo i que ha tornat en moltes ganes i força al primer nivell després de patir una série de lesions, a Félix que es va assentar perfectament en el seu lloc, i un Tomás de Xaló molt resolutiu i atacant davant de la corda.

En esta victòria Dani demostra ser, hui en dia, el miger de referència i Soro III arredonix un any per a emmarcar ya que suma ad este trofeu el Campeonat Individual i el Circuit Bancaixa.

Homenage mereixcut

La final d'ahir va servir també per rebre homenage a tres grans de l'escala i corda que es criaren entre les muralles del trinquet de Pelayo i que s'han retirat en els últims anys. Solaz, Grau i Tino formem part d'una generació que possiblement tardarà en repetir-se.

En els anys huitanta, els chiquets de ciutat vella “mataven” les seues hores en el trinquet de Pelayo. Allí ocupaven les seues hores d'oci. Allí pogueren aprendre l'art i la cultura de la pilota valenciana. D'allí sorgiren grans pilotaris, tota una generació que va ser referent de l'escala i corda.

La situació actual del barri, del trinquet , fan que una generació aixina es torne a repetir. Hui en dia Pedro i Víctor són els últims exponents d'esta generació.

Solaz, Grau i Tino han sigut tres grans eixemples d'esta generació, tres pilotaris que s'han consolidat en la èlit d'un deport que, hui en dia, ha perdut protagonisme en el seu barri. Ahir, Solaz, Grau i Tino rebien el seu homenage en sa casa, rodejats de gent de pilota.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

Riola vol recuperar la pilota valenciana

Riola és un poble chicotet, junt a Sueca i rodejat del riu Xúquer, la seua història ha estat marcada per este riu. Pero realment, el que ha ficat al poble en el mapa, el que ha dut el seu nom per totes les comarques valencianes ha sigut Eusebio. La pilota, en un poble tant chicotet com el de la Ribera Baixa, ha sigut part important en el dia a dia de la seua societat. Sense cap dubte, la figura de Eusebio, un dels grans jugadors d'escala i corda que han marcat el segle XX, monopolisa el protagonisme en Riola. Pero el poble no solament ha tingut a Eusebio com a gran figura. Pilotaris com Capellino, el Roget de Riola, o Boniquet entre molts atres. La pilota valenciana, en la segona mitat del segle XX fon un eix vertebrador de la societat riolenca. Ara, com en molts atres pobles, la pilota, després d'agonisar, es troba en un punt mort, en perill de desaparèixer. Afortunadament, un bon grapat de jóvens han volgut recuperar el deport que dugué el nom de Riola ...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

Escola de Pilota

Buscar este blog