Partien com a favorits
pero no l'han tingut fàcil. Un detall tàctic decantava
una final de mestres igualada en un trinquet de Pelayo que recordava
al de les grans vesprades.
Gran ambient en Pelayo
per vore una gran partida, la final del trofeu Mestres 2013. La
parella favorita, suant de valent, conseguia complir els pronòstics
i guanyava el trofeu tot i tindre que lluitar fins l'última
pilotada.
I és que davant
tenien a un Víctor, criat en les lloses del centenari Pelayo i
que ha tornat en moltes ganes i força al primer nivell després
de patir una série de lesions, a Félix que es va
assentar perfectament en el seu lloc, i un Tomás de Xaló
molt resolutiu i atacant davant de la corda.
En esta victòria
Dani demostra ser, hui en dia, el miger de referència i Soro
III arredonix un any per a emmarcar ya que suma ad este trofeu el
Campeonat Individual i el Circuit Bancaixa.
Homenage mereixcut
La final d'ahir va servir
també per rebre homenage a tres grans de l'escala i corda que
es criaren entre les muralles del trinquet de Pelayo i que s'han
retirat en els últims anys. Solaz, Grau i Tino formem part
d'una generació que possiblement tardarà en repetir-se.
En els anys huitanta, els
chiquets de ciutat vella “mataven” les seues hores en el trinquet
de Pelayo. Allí ocupaven les seues hores d'oci. Allí
pogueren aprendre l'art i la cultura de la pilota valenciana. D'allí
sorgiren grans pilotaris, tota una generació que va ser
referent de l'escala i corda.
La situació actual
del barri, del trinquet , fan que una generació aixina es
torne a repetir. Hui en dia Pedro i Víctor són els
últims exponents d'esta generació.
Solaz, Grau i Tino han
sigut tres grans eixemples d'esta generació, tres pilotaris
que s'han consolidat en la èlit d'un deport que, hui en dia,
ha perdut protagonisme en el seu barri. Ahir, Solaz, Grau i Tino
rebien el seu homenage en sa casa, rodejats de gent de pilota.
Comentarios
Publicar un comentario