Ir al contenido principal

Torna el premi Pilotari de l'Any



En febrer del 2010 convocarem per primera vegada el premi Pilotari de l'Any 2009. Un premi testimonial, honorífic, un reconeiximent al pilotari que en el 2009 va ser més complet. Aquell any Waldo superà a pilotaris com Genovés II, Pasqual de la Pobla, Álvaro o Moro gràcies a les votacions dels aficionats.

Ara, en el 2014, quatre anys després, volem recuperar este premi perque pensem que hi ha que reconéixer l'esforç dels nostres pilotaris, de qualsevol modalitat, de qualsevol categoria. L'intenció d'este premi és, senzillament, agrair als pilotaris valencians la seua professionalitat.

Esta vegada, per a triar al millor pilotari del 2013, tornaran a participar els aficionats que ho desigen. Esta vegada seran ells els que propondran els candidats. Fins al dumenge 9 de febrer tindran de temps per a comunicar els seus candidats i el perque pensen que han de formar part del llistat definitiu, un llistat que estarà format per un màxim de 12 pilotaris.

Per a donar els seus candidats cada aficionat el podrà comunicar per diversos mijans:


Cada aficionat podrà donar tres candidats diferents.

A continuació, de totes les propostes rebudes, l'administració de la web triarà un màxim de 12 pilotaris en funció dels seus merits deportius durant l'any 2013.

Els pilotaris que passen a la tercera fase rebran els vots d'un grup d'experts (els noms dels quals es donaran a conéixer en el seu moment) que són els que, definitivament, donaran a conéixer el Pilotari de l'Any 2013.

Ya per últim cal recordar que ad este premi opten tots els pilotaris valencians. Per tant els aficionats podran propondre pilotaris de qualsevol modalitat (raspall, galocha, llargues, escala i corda, frontó valencià...) i de qualsevol condició, masculí, femení, professional, amateur...


Esperem una gran participació i pronte coneixerem al millor Pilotari de l'Any 2013.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...