Ir al contenido principal

Torna el premi Pilotari de l'Any



En febrer del 2010 convocarem per primera vegada el premi Pilotari de l'Any 2009. Un premi testimonial, honorífic, un reconeiximent al pilotari que en el 2009 va ser més complet. Aquell any Waldo superà a pilotaris com Genovés II, Pasqual de la Pobla, Álvaro o Moro gràcies a les votacions dels aficionats.

Ara, en el 2014, quatre anys després, volem recuperar este premi perque pensem que hi ha que reconéixer l'esforç dels nostres pilotaris, de qualsevol modalitat, de qualsevol categoria. L'intenció d'este premi és, senzillament, agrair als pilotaris valencians la seua professionalitat.

Esta vegada, per a triar al millor pilotari del 2013, tornaran a participar els aficionats que ho desigen. Esta vegada seran ells els que propondran els candidats. Fins al dumenge 9 de febrer tindran de temps per a comunicar els seus candidats i el perque pensen que han de formar part del llistat definitiu, un llistat que estarà format per un màxim de 12 pilotaris.

Per a donar els seus candidats cada aficionat el podrà comunicar per diversos mijans:


Cada aficionat podrà donar tres candidats diferents.

A continuació, de totes les propostes rebudes, l'administració de la web triarà un màxim de 12 pilotaris en funció dels seus merits deportius durant l'any 2013.

Els pilotaris que passen a la tercera fase rebran els vots d'un grup d'experts (els noms dels quals es donaran a conéixer en el seu moment) que són els que, definitivament, donaran a conéixer el Pilotari de l'Any 2013.

Ya per últim cal recordar que ad este premi opten tots els pilotaris valencians. Per tant els aficionats podran propondre pilotaris de qualsevol modalitat (raspall, galocha, llargues, escala i corda, frontó valencià...) i de qualsevol condició, masculí, femení, professional, amateur...


Esperem una gran participació i pronte coneixerem al millor Pilotari de l'Any 2013.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...