Entrevista a Waldo: “Entrenament, entrenament i més entrenament... eixe és el secret”

És la màxima figura del raspall en el segle XXI, per a molts el millor del raspall, una opinió que no dubta en agrair pero que no compartix. Des de fa molts mesos, el raspall no pot contar en la participació de Waldo, el rest que va revolucionar el raspall i ha “monopolisat” la modalitat. Mos trobem a un Waldo, animat, en ganes de tornar als trinquets, de fruir de la pilota i de que els aficionats puguen fruir del seu joc. Trobem a un Waldo en ganes de continuar afegint títuls al seu palmarés.

¿Cóm es troba Waldo?

La veritat és que després d'un any i pico un poc fotut per les lesions, venia de jugar una temporada en moltes molèsties i a l'hora de jugar estava patint. Llavors, per les obligacions físiques decidirem que tenia que parar. Primer eren unes molèsties en l'esquena, quan els problemes pareixien que estaven recuperats, yo crec que per culpa de l'inactivitat, va fer que tinguera unes molèsties en el braç que també m'han costat un poc de recuperar. Pero bo, pareix que després d'un any lluitant ara va millor.

¿Quan fon l'última volta que Waldo pogué vestir-se de blanc?

Els problemes en l'esquena van ser uns sis mesos, que van ser per decembre del 2012 i vaig tornar a jugar en juliol del 2013. Vaig poder jugar tot l'estiu pero ya notava que hi havia algo que fallava, que el braç no estava be, que estava resentint-me molt i vaig decidir tornar a parar uns dies abans de l'Individual. Em vaig vore obligat perque ya no eren molèsties, ya era dolor i no poder jugar. Això va ser pel mes d'octubre i ara espere, pròximament, tornar a jugar.

¿I des de eixe moment quins pensaments t'han passat pel cap?

Puix tots, des de molt roïns a bons també. La situació és més d'incertidumbre perque veus, per eixemple en el tema de l'esquena que te fan una resonància te detecten lo que hi ha pero cada valoració dels meges és un poc diferent. El primer mege era partidari d'operar, el segon mege tenia que estudiar be si operar o no, i un tercer mege que te diu que no, que desaconsella operar i això és lo que més mareja. Damunt va passant el temps i no trobes solucions. Ara, en el tema del muscle me'n vaig fer una resonància perque tenia molt de dolor. En un principi no va eixir cap problema, únicament va eixir un desgast en el braç únicament del colpeig repetitiu. Són vint anys jugant i l'articulació està desgastada. Això m'ha fet canviar el plantejament. Conjuntament en el fisio i el preparador hem canviat la preparació per a intentar recuperar eixa articulació i poder jugar sense molèsties.

A lo llarc de la teua carrera les lesions no t'han tractat be.

Yo crec que és un poc per tot. Quan he eixit al trinquet sempre he tractat de donar el cent per cent i això comporta tindre lesions. També el jugar al cent per cent m'ha dut a jugar moltes partides molt apretades, molt obligades. Jugar dos contra dos o dos contra tres durant molt de temps i això castiga el cos. Yo crec que també per la meua estructura, pel meu cos. A lo millor, al ser un tio gran moltes voltes em costa, no tinc la mateixa flexibilitat que poden tindre atres jugadors... i això m'ha comportat tindre algunes lesions. Pero yo crec que les meues, a lo millor, han sigut un poc més acusades, pero la majoria de jugadors tenim lesions que és lo que toca.

De totes formes, tot i les lesions, tens un palmarés molt ample.

Si, sempre he he intentat per a les competicions oficials o partides importants arribar lo millor possible. Ha hagut anys que he arribat un poquet més mermat, atres anys millor. Pero be, ¿he tingut lesions? ¿he tingut temporades parat? Si, vaig tindre una operació de menisc, problemes de fa anys en l'esquena, he tingut problemes en el muscle... Yo crec que és algo normal en qualsevol deportista d'èlit.

¿Encara tens temps per a millorar el teu palmarés?

Eixa és la meua idea. És la idea que a mi m'agradaria. Se que és complicat perque tornar al nivell que estava fa uns quants anys se que és complicat, pero el plantejament que yo m'he fet és el de intentar, per lo manco, tornar a jugar, intentar sobretot, gaudir. Es a dir, no centrar-me en els resultats deportius, si no en que quan yo acabe una partida haja fruit jugant i que no haja tingut molèsties. Eixe per a mi és el meu objectiu principal.

¿Qué t'ha fet estar en lo més alt?

Crec que només hi ha un secret que és la constància i l'entrenament. Entrenament, entrenament i més entrenament... és el secret. No hi ha cap atre. Quan una persona li dedica moltes hores a qualsevol cosa, un al seu treball, l'atre al seu hobby, al final acaben eixint els resultats.

Si preguntarem a la gent, segurament el 80% diria que eres el millor jugador de raspall de la història. ¿Tu que penses?

No, perque ací va per époques. Yo a lo millor he destacat en una época, i hi han jugadors que han destacat en atres époques i el problema és que no podem enfrontar-se. Poden haver comparacions, si. Pero yo ni m'he considerat ni em considere mai el millor jugador i al contrari. Vullc dir, admire i he admirat a molts jugadors de raspall i a molts jugadors de pilota. Per a mi és un afalac que la gent em diga això, pero no el compartixc.

I ara pensant en les figures antigues, ¿en quina parella t'hauria agradat jugar?

Ahir vaig vore, per eixemple, un vídeo que van penjar en facebook que hi havien jugadors com Pasqual, com el Coeter I. Ad eixos jugadors, encara que yo era chicotet, els he vist, pero un jugador que he vist jugar, encara que ell era molt major, era Sanchis, d'ací d'Oliva, que era miger, i yo crec que ha sigut dels millors migers que ha hagut. Diego, que ha sigut un atre jugador d'ací d'Oliva, he jugat contra ell pero ell ya no estava en la seua plenitut... Eixos han sigut els jugadors que yo he vist des de chicotet i que han sigut per a mi reflexe per a jugar a raspall.

Ara mos has parlat de figures que t'han marcat i tenim un atra que, pot ser, també t'ha marcat des de ben chicotet, com és Paco Cabanes.

Si, el Genovés I és per a mi, a nivell de la pilota en general, un referent, i damunt d'això he tingut la sort de compartir en ell, es a dir, de que fora amic, no únicament un entrenador o una persona que tingues ahí, si no de tindre amistat fora dels trinquets.

En la teua carrera, ¿quins personages t'han marcat?

Ara si que hi ha més tema de les escoles, més tecnificació, programes de la Federació... Quan yo vaig escomençar açò no existia, aixina que era tot més de manera autònoma. Pero yo crec que una de les persones que ha sigut més important per a mi, pels seus consells dins de la pilota ha sigut el Genovés.

La pilota m'imagine que t'haurà donat moltíssimes coses.

Si, me l'ha donat tot, tot lo que tinc o tot lo que sos crec que és gràcies a la pilota. Ya fa molts anys vaig decidir dedicar-me el màxim possible ad ella, se que dedicar-te a la pilota de manera professional és molt complicat pero el vaig intentar en el seu moment i ha sigut sempre la meua intenció. Això m'ha comportat coses bones, guanyar campeonats, tindre un chicotet reconeiximent dins de la pilota, pero per l'atre costat veus que per la part econòmica no dona per a fer grans excessos. És un treball en el que saps que si deixes de treballar no vas a cobrar i tens que buscar-te la vida en una atra cosa. Me ho ha donat tot pero també per un atre costat no m'ha permitit buscar atres possibilitats perque a voltes he estat molt centrat en açò. Pero be, content en eixe sentit.

Eres un pilotari molt exigent en la teua preparació, en millorar dia a dia. ¿Eixa actitut la mantens?

Si, si, igual. El preparador que tinc es queda sorprés de que acabe de complir 35 anys i que estiga entrenant en gent de 18 anys i que siga yo el que més demane. És lo que he dit, la millora únicament es basa en açò, en l'entrenament. I això és lo que continue fent, entrenar, entrenar... fins que el cos diga “fins ací”.

Tot i la lesió no has deixat de banda el raspall. Tens una empresa, dirigida cap a dos potes de la pilota, la gestió d'un trinquet i la formació de nous pilotaris. ¿Cóm vius esta fase?

Be, yo tinc clar que arribarà un moment en el que ya no podré jugar a nivell professional. Crec que ya ha passat la meua fase de dedicarme al cent per cent la vida professional de la pilota. Ara no li dedique un tant per cent tant elevat i li dedique un tant per cent a la formació i a la gestió de partides. Porte des del 2011 treballant en este tema. Sempre he pensat que que millor que treballar en algo en lo que sempre he estat vinculat, que realment t'ha agradat. Li dedique moltes hores pero com t'agrada no mires tant la rendabilitat econòmica.

D'eixes dos parts, quina t'agrada més?

Des del principi que vaig escomençar vaig escomençar més en la part de formació pero la meua idea a llarc determini és treballar en tots els àmbits, tant en la formació com en la gestió més a nivell professional. Eixa seria la meua voluntat. Se que és difícil perque a nivell de formació si que pots escomençar a fer el teu camí pero a nivell professional ya hi han unes empreses ahí i costa clavar un poquet el cap. Pero bo, la meua idea, a llarc determini, és poder treballar en els dos àmbits.

En els últims anys el raspall ha reviscolat. Ha eixit una generació de pilotaris jóvens que li estan donant vida. ¿Quin és el teu anàlisis d'esta situació?

Hi ha hagut un bon treball per part de tots. Ha hagut un bon treball per part de la Federació, des de les escoles, des de la formació, de la tecnificació que està donant-se. Ha hagut un bon treball per part dels jugadors també, i ha hagut també un bon treball per part dels trinqueters, dels empresaris que hi ha al voltant de la pilota. Yo crec que eixe treball comú ha fet que reviscolara el raspall. Al nivell nostre no es nota molt, on si es nota és a nivell d'aficionats que acodixen al raspall. Nosatres podem tindre més partides i el raspall està a un bon nivell.

Fa uns quinze anys estava prou tocat.

Si, n'hi havien menys trinquets, menys jugadors, pareixia que no eixien jugadors nous... Ara és tot al contrari, hi han més trinquets, pareix que ixquen nous jugadors cada semana i això és síntoma de que s'ha fet un bon treball.

¿Qué te el raspall per a tindre una afició tan fidel, tan passional?

Yo crec que és una modalitat molt passional, vullc dir, és una modalitat que, si, poden eixir partides roïns, quan ix una partida bona l'aficionat realment s'engancha i fa que continue anant molts dies al llarc del mes a vore partides. No vullc dir que les atres modalitats no siguen pero és una modalitat de molta lluita, de molta garra i això es transmitix molt be a l'aficionat i fa que eixe aficionat siga fidel per intentar vore una bona partida.

Si no recorde mal, has sigut l'únic pilotari del raspall en vestir la camiseta de la Selecció. ¿Cóm has vixcut esta experiència?

En l'any 2000 va ser el mundial en Valéncia i allí vaig anar seleccionat. Es va fer una selecció prou àmplia, es va intentar compendre a jugadors de diferents modalitats. Es jugava en casa, hi havia una bona situació econòmica i ens podríem permetre, a part dels habituals de la selecció, a gent de diferents modalitats, també el nivell de les seleccions que venien no era molt alt i es donaren l'oportunitat d'entrar ahí sense entrenar massa. Fa dos o tres anys, quan es va jugar l'europeu, vaig tornar a estar convocat en alguns entrenaments, també vaig tindre alguna lesió i no vaig poder continuar en eixes concentracions. M'haguera agradat, si haguera tingut més continuïtat per la meua part, que m'hagueren tornat a cridar. No és algo que descarte de cara al futur, m'agradaria tornar.

És evident que eres un primera figura del raspall pero també has provat en escala i corda, jugues a vegades a frontó i alguna vegada has jugat a llargues inclús. Encara que siga de forma ocasional, eres un pilotari obert a totes les modalitats.

És que per a mi la pilota és tot, no és únicament la modalitat en la que yo m'he criat i en la que més he jugat. Per a mi la pilota és tot, igual m'agrada jugar a frontó, que m'agrada jugar a llargues, que escala i corda o si alguna volta ho he fet a galocha, o ara a la modalitat que hi ha de one wall. Per a mi la pilota és tot i intente jugar, quan puc, a totes les modalitats, encara que tinc molt clar que a nivell de màxim rendiment la meua és el raspall perque és la que més he practicat. Tinc claríssim que la pilota valenciana te un palmito molt gran de modalitats i que hi ha que practicar-les totes el màxim possible.

I ara, forçat per la lesió, també des de la teua visió com a trinqueter i com a formador de nous pilotaris, ¿cóm veus des de fora la salut de la pilota i del raspall?

La salut de la pilota a nivell general bona. A on no veig una bona salut és a nivell professional. Veig que hi ha un bon treball a nivell de pedrera i d'eixa formació va donant-se a conéixer la pilota en els coleges... el problema que yo veig és que esta gent no veu un reflexe molt clar en els jugadors professionals. El chiquet en el fútbol veu el reflexe clar en el professional, ¿per qué? No estic diguen de guanyar millons d'euros que eixa no és la idea. Si no que realment el jugador professional siga això un professional de la seua professió. Això per desgràcia n'hi ha molt poqueta gent que puga fer-lo a dia de hui. El que pot fer-lo està jugant-se la seua situació perque sap que quan cau lesionat no te cap recolzament ahí. Hi ha molt poqueta gent que està contractats per l'empresa, per Val Net, i són pocs jugadors i els contractes no són molt llarcs, poden estar un any dos anys ahí, pero arribarà el moment en el que ya no podran. A nivell professional és on veig més pegues per a que realment un chiquet que ya te un cert nivell diga m'agradaria dedicar-me ad este deport, ¿cóm el puc conseguir? I si el puc conseguir, ¿quina estabilitat, quina seguritat econòmica puc tindre? Ahí és a on veig més problemes. Se que està treballant-se en este sentit, que per part de la Conselleria de Governació, que és la que porta el tema de la pilota, s'ha presentat un pla director. La idea és consolidar la figura del jugador professional, pero yo crec que, mentres siga professional, que no en queden massa anys, no vaig a viure eixa situació. Ojala que el nostre esforç servixca per als que venen per darrere el puguen aprofitar.

¿I ací en Oliva, en el teu poble?

El moviment que hi ha a nivell de pilota molt bo. La veritat és que també estem en una situació molt bona. A nivell d'aficionats hi ha un boom increible, un moviment molt gran. A nivell de l'escola molt bo i a nivell professional s'organisen algunes partides i alguns campeonats ací en Oliva. Mos falta una coseta que és poder traslladar-nos a un trinquet nou que s'ha fet i que no s'ha pogut terminar per temes econòmics pero la informació que tenim és que, si no passa res, pròximament podrem anar a eixe trinquet nou i crec que ya serà el motiu per a ampliar molt més l'afició en Oliva. Aixina i tot estem en un moment molt bo.

Ya per últim, ¿tardarem molt en tornar a vore a Waldo jugar a raspall?

Yo crec que no. Tot de moment va be. Este matí he fet un entrenament en el trinquet i tot va millor. Lo que passa és que estic esperant-me perque no m'agradaria tornar a escomençar tindre algun problema i tornar a parar. Vullc tindre una seguritat en mi mateixa i també una seguritat que puga donar de cara a l'espectador. Yo crec que en les pròximes semanes podré escomençar un atra volta.