Ir al contenido principal

Genovés II i Fageca lluitaran hui pel Trofeu Universitat de Valéncia



Hui és dissabte, i com tots els dissabte, en Pelayo és presenta la partida gran semanal. En esta ocasió, la partida encara serà millor puix es tracta de la final del IX Trofeu Universitat de Valéncia. Un dels trofeus de curta duració més importants.

Gràcies a la colaboració de la Universitat de Valéncia, que poc a poc va intensificant el seu treball per la pilota (tot i que deuria de ser un esforç més complet) es celebra, des de fa casi una dècada, un trofeu d'escala i corda que reunix als pilotaris més importants de la modalitat.

Enguany el cartell de la final presentava un enfrontament entre Genovés II Álvaro. Es a dir, anàvem a tindre una partida en morbo. Des dels seues enfrontaments en les finals del Individual de la década passada totes les partides entre estos dos escalaters van carregades d'un sentiment especial, pper lo manco per als aficionats.

Pero una grip a apartat al de Faura d'esta final. El seu substitut serà el recentment guanyador del Circuit Bancaixa, Fageca. D'esta forma tindrem una final de molta calitat.

Per un costat tindrem a Genovés II, Raúl i Monrabal, per l'atre Fageca, Santi i Carlos. Es a dir, sis dels pilotaris en millor forma del moment.

Genovés és sempre sinònim d'entrega i espectàcul. A més ara pareix que ha conseguit trobar-se recuperat de la seua lesió i torna a ser el pilotari decisiu d'abans. Junt ad ell Raul. El de Godelleta s'ha consolidat en un dur treball entre els millors migers. Per últim, Monrabal, torna a protagonisar una final després de guanyar el Circuit Bancaixa.

Fageca contarà en l'ajuda de Santi. El miger de Finestrat, en una volea determinant, és també un jugador inteligent que està acoplant el seu joc per a ser un dels migers determinants dels pròxims anys. Davant jugarà Carlos, un jove pilotari de Genovés habitual en les partides importants com a punter.

I en l'escala, esperem que la comunitat educativa, que els estudiants, en l'entrada debades, puguen omplir les grades del vell i bonic Pelayo i ambientar com mereix esta final.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...