Espectàcul en la final del Circuit Professional

Tots els pronòstics feyen referencia a una final molt igualada, i aixina ha sigut. La gent ha omplit Pelayo i ha eixit en un gran sabor de boca, en ganes de que el dumenge arribe pronte.

I és que, quan juntes a dos formacions de gran nivell en una final i en un trinquet com Pelayo, lo més provable és que es veja una gran partida.

La partida l'ha guanyat la parella, primer perqué ha sigut més regular a lo llarc de les dos hores de joc, i segon perqué han jugat l'últim joc en el dau.

Per fer una radiografia ràpida de la partida podem dir que els primers jocs s'han dominat des del dau. Puchol II ha eixit en les cosses ben clares, tocant muralla i enviant la vaqueta a la careta, a l'altura del 9. Pere Roc II, pot ser un peliu nerviós al principi, també s'ha anotat els seus jocs en el dau. I en esta igualtat la partida l'ha trencat Santi, el de Finestrat ha escomençat a soltar el braç a atacar en pilotes fortíssimes, colocades, tallant corda... s'ha fet el amo del trinquet. D'esta forma, la parella ha conseguit colocar un 50-35. quan el seu joc ha minvat i Dani ha pogut aparéixer, el trio s'ha pogut recuperar, conseguint igualar la partida a 55. la estratègia de la parella, evitar a Dani i carregar el joc en Pere Roc II els ha funcionat hui pero per sols un joc.

Com hem dit al principi, la partida ha sigut un espectàcul. Perqué vore a Puchol fent els rebots, jugant volees en l'esquerra i fent un dau magnífic és un espectàcul. Perqué comprovar que Pere Roc II, en solament 21 anys, ha jugat en la madurea d'un veterà, controlant la seua parcela, és un espectàcul. Perqué el bot de braç de Santi, eixa violència que li dona a la pilota de vaqueta quan juga a l'aire, vore com talla corda quan, a més a més, li dona encara més velocitat, és un espectàcul. Perqué vore com Dani domina el quinze, com es treballa cada punt, com trau de si als adversari que no li troben el forat, és un espectàcul. Perqué el temple, i la facilitat, en que Monrabal canvia la pilota, la para, l'envia a l'escala, és un espectàcul.

Hui l'espectàcul ha visitat Pelayo. La semana que ve es passarà per Moncada.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...

Escola de Pilota

Buscar este blog