Ir al contenido principal

Qüestió de noms



El passat mes de novembre s'iniciava una nova edició del Circuit Professionsl d'Escala i Corda, en ella, per primera vegada, participava com a rest titular d'un equip un jove pilotari de Benidorm, Rodrigo. Després d'un gran campeonat conseguia disputar la final del Circuit, pero ara ya en el nom de Pere Roc II, en honor del seu yayo que també fon pilotari.

Per al públic en general una de les coses que més criden l'atenció són els noms dels pilotaris. Habitualment els pilotaris gasten com a nom professional, malnoms familiars, llinages, algun referent a la seua localitat... Aixina, tenim en la història jugadors, figures històriques com Carboneret, Ferreret, Gat, Llanera, Lliria, el Lloco, Pigat, Quart... o primeres figures en l'actualitat: Dorín, Colau, Fageca, Coeter...

El cas de Pere Roc tornava a obrir el debat dels noms dels pilotaris. Habitualment, els noms de pila no eren tant habituals en els trinquets, i si era el cas, habitualment s'acostumava a afegir el poble d'orige del pilotari per a evitar dubtes.

En els últims anys han proliferat els pilotaris en el mateix nom. Per a diferenciar-los es numeraven per antiguetat. D'esta forma, fa pocs anys tinguérem a tres Adrián: Adrián I, de Riola, Adrián II, de Museros, i Adrián III, de Quart de Poblet. Se trencava, aixina, en la costum de numerar solament els llinages, les relacions familiars... en definitiva, les sagues de pilotaris. Hui en dia tenim a Soro III, nebot de pilotaris o Genovés II i Puchol II, fills dels campeons del Campeonat Nacional d'Escala i Corda en 1984.

Pero ara, tot fa indicar que la tendència ha canviat. A banda de Pere Roc, que ha decidit, recuperar el nom familiar, tenim a un atre jove de les comarques del sur, un jove que s'anunciava com a Álvaro, de Petrer, per diferenciar-lo del gran Álvaro, de Faura, o de la gran banca, Álvaro de Tibi, i que ara ha decidit anunciar-se pel seu llinage, Francés. Pel nort, en la Plana, teníem a Pablo II, que ara escomença a anunciar-se com Pablo de Borriol, i entre els professionals de l'escala i corda ya consolidats, tenim al germà de Jesús, Santi II, per diferenciar-lo de Santi, de Finestrat, recent campeó del Circuit Professional que ara ya s'anuncia com Santi de Silla.


Els noms és un tema molt personal, i molt respectable, pero no podem negar que resulta més carismàtic, més romàntic si voleu, l'us de malnoms, referències geogràfiques o llinages per al noms dels pilotaris.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...