Ir al contenido principal

Monserrat torna a ser el campeó de el Corte Inglés



L'equip de Lanzadera Monserrat ha superat esta vesprada, en una gran partida per part de abdós equips, al favorit en totes les quinieles al principi del any per a guanyar el campeonat més prestigios de la galocha, el Kiwa Quart de les Valls per 70-50.

Ha sigut una final vibrant, espectacular i molt igualada. La revallà li donava opció a triar a l'equip de la Ribera que, donant la sorpresa triava jugar al rest. Pronte demostraven haver encertat en esta decisió puix els jocs es guanyaven més i en més facilitat des de allí. Hi ha que tindre en conter que l'única galeria on poder llançar la vaqueta es trobava darrere del bot.

L'equip de Monserrat (Marc, Pepet, Odín i Pau)eixien enchufats a la partida, apretant en el bot, en un joc molt potent i inteligent. En canvi, en les files de Quart el bot del Moro no era tan incisiu com ens te acostumats i a Guillermo li faltaven uns 20 metros més de carrer, donant aixina molts rebots a colp.

L'estratègia també jugava, i els del Camp de Morvedre colocaven a Guillermo enla punta i al chato, un jugador més tècnic, de miger. A poc a poc anaven recuperant camí puix Marc ya no podia tallar corda tan fàcilment, Chato colocava les pilotes damunt de la gent i el Moro oferia el seu repertori habitual.

En la posició de punter Guillermo recuperava poc a poc la confiança i oferia unes grans prestacions en la corda, menejant-se ràpidament a per la pilota i atacat violentament la vaqueta per llançar-la al públic de la grada.

Pero els de Monserrat no deixaven que els seus oponents es posaren per davant. Pepet, espectacular en la volea, li donava descans a un Marc que va estar fantàstic en els primers jocs tant en el bot com en el rest i que escomençava a oferir síntomes de fatiga. I eixe ha sigut el seu secret, els de Monserrat sempre tingueren un dels seus jugadors entonats, oferint les millors prestacions puix tant Marc com Pepet han jugat esta vesprada en Faura, davant d'un públic entregat, una gran partida, una partida espectacular. I ha sigut espectacular perque davant han tingut un grandíssim equip que tornava les pilotes igual de enverinades que els ya campeons de la XL edició del Trofeu El Corte Inglés de Galocha.

Comentarios

  1. No m'agradat el trinket de Faura per a una FINAL, ya que no sols en una grada la gent no cavia i no podien estar sentats

    ResponderEliminar
  2. Afortunadament el carrer de Faura es quedà chicotet en esta final

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Afortunadament??? Sempre hi ha molt de public a les finals, pero en este trinket, la gent es queisava per no tindre asiento. Crec que hi han mijors trinket per a les FINALS.

      Eliminar
    2. No sempre hi ha tanta gent en les finals... Si que és veritat que la final de el Corte Inglés arrastra molta gent, pot ser és la que més gent menege, pero hi han d'atres finals que s'han jugat en carrers més chicotets i no s'han tingut estos problemes. També hi ha que tindre en conter que la galocha és un joc de carrer i es pot comprovar en fotos antigues que abans, fa uns vint anys per eixemple, és jugava en carrers realment plens.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...