Ir al contenido principal

¿I Pelayo?



Hem passat el 9 d'Octubre i el futur de Pelayo encara està en l'aire. Com tot lo món sap, Pelayo està tancat. La catedral de la pilota, el trinquet més emblemàtic, un icon de la cultura popular valenciana es troba, en estos moments tancat, sense oferir partides des d'abans de l'estiu.

Això a mi em preocupa.

Imagine que tot serà una negociació, que les dos parts, el propietari Jaime Amorós, i el possible comprador José Luis López, estaran acostumats ad este “tira y afloja”, que possiblement, l'acort estiga a punt de tancar-se. Al cap i a la fi és una transacció empresarial més.

Pero em preocupa que Pelayo estiga encara tancat, que ya no es disputen partides professionals de pilota en la catedral, que el futur, ara mateixa, d'este trinquet siga una gran incògnita.

Vivim en la societat de la informació, en una societat en la que, diàriament, ixen milers de noticies noves. Una societat en la que hui pot ser la noticia més important i en una semana caure al més absolut oblit. Esperem que Pelayo no caiga en l'oblit.

Els nostres governants ixqueren per a assegurar que Pelayo tindria una eixida, que no moriria. Es publicà que possiblement es reobriria per a la festivitat del 9 d'Octubre. Per desgracia, la porta blava de Pelayo, la que dona accés al trinquet, eixe trinquet que des del 1868 està oferint partides de pilota, ara està tancada. S'ha dit que Pealyo es podria convertir en un museu, seria un mal menor.

Pelayo, des del meu punt de vista, ha d'estar obert, obert a tots, clubs, associacions... pero sobre tot a partides professionals. I cada dia que passa s'acosta més el determini, el dia que Pelayo.


Espere que la seua continuïtat es solucione pronte. Els valencians no podrem deixar perdre una instalació tan important per a la nostra cultura. No oblidem que Pelayo, és/era una de les instalacions deportives en actiu més antigues d'Europa. Espere poder tornar pronte a Pelayo a vore una partida de pilota valenciana.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...