Ir al contenido principal

Pelayo s'obri a la pilota femenina



148 anys donen per a molt, per a moltes partides, per a moltes anècdotes, pero vore consolidar-se a les grans figures, per a despedir a molts d'elles. 148 anys donen per a vore grans partides, per finals dels millors campeonats... pero mai, fins ara, havien donat per oferir una partida de dones.

El pròxim dissabte, després de 148 anys, Pelayo donarà un passet més en la seua modernisació, obrirà una porta més a un gran sector de la població, les dones. I és que, per fi, després de 148 anys, Pelayo viurà l'emoció d'una partida “professional” femenina.

Noelia de Beniparrell, Sara de Godelleta, Ana de Beniparrell per un costat, i Mar de Bicorp, Amparo de Borbotó i Joana de Tavernes Blanques, seran les sis dones, les primeres sis dones, que participaran en una partida “professional” en el trinquet de Pelayo, es a dir, en travesses i, a més a més, en dissabte, el dia gran de la Catedral. Serà a les 16:15 h, com a preludi de la partida masculina.

És cert que esta no serà la primera vegada en la que les dones jugaran partides en Pelayo, de fet, el passat novembre, es disputaren les finals dels individuals de raspall femení sub-18 i sub-23. La gran novetat és que s'anuncia dins del cartell de partides professionals del trinquet, i és ahí on tenim una cita en la història.

Pelayo ha decidit, en molt bon criteri, obrir-se a la pilota femenina, i és que el nivell de les pilotaris ha pujat molt en els últims anys, i en bona part, la “culpa” d'açò la te Ana de Borbotó, que durant més d'una dècada ha donat la cara en els carrers i trinquets per la pilota femenina.

Acosteu-se el dissabte a Pelayo, les dones, per cert, tindran l'entrada debades, i podreu fruir del raspall en les lloses del vell Pelayo, podreu fruir del sabor d'una bona partida de pilota, podreu ovacionar les millors jugades de la partida, i travessar si voleu, pero sobre tot, segur que quan el trio guanyador arribe a 25, segur, que s'alçareu en peu i en totes les vostres forces aplaudireu a eixes sis pilotaris, eixes sis dones, que faran història i que obriran el camí a moltes més grans vesprades per al recort en el bell trinquet de Pelayo.




Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...