Puchol II i Lemay guanyen en una gran remontada el XI Trofeu Diputació de Frontó Valencià

Gran expectació en el magnífic frontó J.A. Montesa de el Puig, un recint que ha omplit tota la seua capacitat. I és que l'afició, que sempre te ganes de vore cares noves en la èlit de la pilota, hui tenia l'oportunitat de vore en la seua primera gran final al jove Lluis de la Vega, un pilotari que pot marcar el futur de la pilota valenciana.

Després de les presentacions dels quatre finalistes la grada oferia la major ovació del matí al pilotari local José Antonio Montesa que rebia un mereixcut homenage de la seua gent, la que fa uns anys li otorgà el seu nom com a nom del frontó on es disputava hui la final.

La partida es presentava en algunes incògnites, principalment centrades en el rendiment de la jove figura emergent d'Almussafes, Lluis de la Vega. El chic, de solament dèsset anys, es presentava en la seua primera final important. Junt ad ell tenia a un franctirador com Pasqual de la Pobla i enfront a una de les màximes figures de l'escala i corda, un pilotari alfa, com és Puchol II, que feya parella en el cubà Lemay, molt experimentat en partides compromeses.

L'inici de la partida era per a la parella blava, en un Pasqual demolidor i determinant en la treta, dominant des d'allí la partida, traent de la partida a un Lemay, un tant desencertat, pero al que també hi ha que reconéixer la dificultat per a restar les bales del de la Pobla.

El domini blau era abusiu, els rojos eren incapaços de fer front a les acometides rivals, principalment de Pasqual. De la Vega i Pasqual se n'anaven 3-14. La partida pareixia que s'aniria ràpida per als blaus.

Pero en pilota fins a l'últim quinze hi ha partida. Els rojos anaven buscant el seu joc, llevant la pilota dels quadres davanters i buscant un punt més treballat, fins que el rival errara la pilota. I és que en frontó hi ha que jugar, tornar la pilota, aguantar fins que el rival no pot més i erre. I aixina és com Puchol II i Lemay, guanyaven punts.

Sense fer un joc molt lluent, sense fer soroll, la parella roja, en un gran treball de fondo de Puchol II, s'acostaven en el marcador. La gasolina de De la Vega i de Pasqual entrava en reserva, el de la Pobla, forçant una vegada si i un atra també, buscant sempre la chapa i la ralla del quatre en la treta feya ya tantes faltes com havia fet Lemay en el seu mal inici, i el de Almussafes carregant massa vegades el joc en la seua esquerra (pot ser més perillosa que la seua dreta) i en la necessitat d'un joc més pícaro.

Aixina s'arribava a la igualada a 37, un final com agradà a l'afició, emocionant i igualat. Després igualada a 38, a 39 i a quaranta. Després d'un hora jugant el trofeu es decidiria en un sols punt. I ahí és on Puchol II marca el seu terreny, ahí és on se noten els galons i la parella roja, on Puchol II havia guanyat protagonisme, més segura en la recta final, conseguia sumar el punt definitiu.