Ir al contenido principal

Parcent guanya el Circuit la Bolata de Llargues




La gent, despistats que passejaven per la plaça de l'Ajuntament d'Alacant o cap a la basílica de Santa Maria, es trobava que el carrer Jorge Juan, en el cor de la segona ciutat valenciana, estava “okupat” per persones vestides en pantaló blanc i camises roges o blaves. Alguns no comprenien res, atres afirmaven que era “pelota vasca”, atres que “si, tenia razón, es pilota valenciana” o “es que aquí no se juega nada a pelota valenciana”. D'atres, en canvi, s'havien dirigit des de Parcent, Sella, de diferents punts de les Marines, fins i tot gent de l'Horta Nort, exclusivament per fruir d'una de les millors partides de llargues que hui en dia es poden vore. Una modalitat que el club de pilota d'Alacant no pogué recuperar i consolidar fa uns pocs anys pero que ara, han recuperat la ilusió i espenta necessària per a que les llargues, la pilota valenciana, torne a ocupar els carrers d'Alacant.

Parcent (Ángel de Murla, Sacha, Iván, Conillet i Sala) acodien a la partida en el cartell de favorits després d'haver guanayt la Lliga en el 2016. Per la seua part, Sella (Màlia, Jordi, Quico, Jesús i Piripi), que jugava de roig, volia impossar l'esperit d'un club de pedrera i guanyar el Circuit.

Els dos primers jocs se n'anaven per als de Sella, Jordi, ben plantat i restant les pilotes en coneiximent desequilibrava una partida on les dos banques (posició fonamental en esta modalitat) estaven prou igualades.

Pero la maquinària de Parcent se n'anava calfant, igualava la partida a dos i se ficava per davant 2-4. Ángel prou segur en la treta estava ben secundat per Adrià, Conillet i Germán, pero sobre tot per un Sacha que hui ha demostrar ser desequilibrant, restant pilotes pilotes complicades i agarrant la responsabilitat de restar a una banca tant potent com Ángel.

Els de Sella, a espentons aguantaven la partida, pero mai conseguien aprofitar les seues ocasions per a igualar el marcador. Jordi, Quico i Jesús demostraren la seua calitat i el seu coneiximent de joc de carrer, pero els faltà la regularitat necessària per a guanyar una partida que durava casi dos hores i mija. Pot ser els faltara fortuna en alguna pilota que topetava en els balcons.

Parcent certificava la seua victòria 10-7 gràcies, en bona part a, a la gran actuació de Sacha que ha deixat restos que han provocat l'ovació de tot el carrer, pero també a la bona actuació de tots els seus pilotaris que han sabut administrar la seua ventaja i gestionar els quinzes decisius.


Aixina, Parcent s'emportava els 2000 € de premi d'una competició que ha fet reviscolar una modalitat que estava tancada en una competició pero que vol obrir-se a tot un any. El Circuit la Bolata ha sigut tot un èxit del comité de llargues i dels clubs participants que han dut la festa de la pilota a set poblacions i s'ha tancat en un gran ambient en la ciutat d'Alacant, una ciutat que vol obrir-se a la pilota valenciana.







Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...