Ir al contenido principal

Primer assalt



El trinquet Eusebio de Sueca, esperem que si no ple, pràcticament, serà demà l'escenari del primer assalt per a conquerir la Lliga Professional d'Escala i Corda. Els protagonistes ya poc poden fer més que deixar passar les últimes hores al temps que imaginen cóm podrà anar esta primera partida.

Serà la primera vegada que el trinquet de la capital de la Ribera Baixa i s'espera una gran entrada ya que arriben dos formacions en un gran moment i abdós han promés donar-lo tot.

La parella representant de Vilarreal ha demostrat a lo llarc de tot el campeonat una gran solidea , dominant la fase regular i superant, encara que en tres partides, a un trio molt complicat en semifinals. Soro III i Javi de Massalfassar són dos pilotaris que es coneixen junts que sempre, des de jovenils, s'han compenetrat molt be. Junts ya guanyaren la Lliga Caixa Popular en la seua etapa de formació i ara, pot ser junts, puguen repetir guanyant el trofeu més prestigiós per equips de l'escala i corda. Els dos tenen en les seues vitrines personals una lliga.





El trio, per la seua part, superà els dubtes que en un principi oferiren. Pero poc a poc, Pere Roc II, Félix i Monrabal han anat acoplant-se arribant en la millor forma al moment més important. I és que es tracta d'un trio molt ben compensat, en un escaleter punter, un dels migers més consistents de la nòmina actual i un punter que ya s'ha guanyat donar el bot al se lloc natural. Els tres ya saben que significa jugar esta final, de fet, tant Félix com Monrabal pogueren guanyar una. Pere Roc II, per la seua part, pergué l'edició del 2016.


Com sempre, davant d'una final aixina és difícil fer pronòstics fins que no escomencen els primers jocs. A priori, això si, la parella partix en la pressió de ser els favorits a priori. Els nervis, l'inici de la partida, el controlar els primers jocs, encertar on dirigir la vaqueta en els primers quinzes... seran punts que puguen determinar la balança ca a un o l'atre costat.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...