Ir al contenido principal

Bicorp triumfa en les finals de l'Autonómic de Raspall

pilota valenciana femenina, Mar de Bicorp, Victoria de Valencia, raspall


En el carrer de pilota de Polinyà del Xúquer, un bonic carrer artificial rodejat de taronjars, el club de Bicorp ha tornat a escriure una pàgina més en la seua història. I és que esta vesprada es presentaven dos equips seus en les finals de primera, tant femenina com masculina, del diputació de Raspall, el campeonat autonòmic, i els dos equips han conseguit la victòria.

La vesprada s'iniciava en la partida femenina. La parella de Bicorp (Mar i Victoria) es tornaven a enfrontar a Beniparrell (Ana i Noelia Puertes), es a dir, la mateixa partida que fa un any es disputà en Genovés en victòria de les de l'Horta Sur.

Esta vegada la història anava a ser diferent. Tres anys consecutius les germanes de Beniparrell havien conseguit el títul per al seu club, pero enguany, la parella de Bicorp conseguia, en el seu segon intent, guanyar l'autonòmic de trios per primera vegada. I és que, en una partida prou ràpida, Mar i Victoria han demostrat madurea i una millora notable en el seu joc. Aixina, hui en dia, son el referent de la pilota femenina, un referent en molt de futur.

Des del traure, on Mar ha sigut definitiva, Bicorp colocava el definitiu 40-20 que els proclamava campeones.

Pero la festa per a Bicorp no acabava ahí. A continuació es disputava la final masculina, per quart any consecutiu s'enfrontaven a l'equip de Xeraco.

La reballà favoria als de la Canal de Navarrés, i això, va ser definitiu en el resultat de la partida, tots els jocs es sumaven des del traure. És cert que, en la primera part de la partida els rojos conseguien en més facilitat sumar el joc gràcies a la bona treta de Armando, que hui ha tirat de manual i ha demostrat que encara es troba a un bon nivell.

Quan els de Xeraco anaven al traure, la treta de Paco no era tan poderosa, i els costava més sumar el joc. Aixina i tot, els jocs anaven caiguen als dos costats per igual. En tanta igualtat es podien vore quinzes molt disputat i de gran bellea.



En els de Xeraco, Juan tirava de galons i comandava als seus en valentia i decisió. Per contra, en l'atre bando Armando era el que dirigia al seu equip pero Víctor quan agarrava una bona pilota, per dalt, era determinant.

La partida es presentava en un punt on la tàctica, la colocació dels peons en el rest, era molt diferent en cada equip. Els de la Safor colocaven a Juan i Chaveli casi en paralel en la falta. Per contra els de la Canal de Navarrés formaven en fila pero uns metros més avançats en les tres posicions.



Era una partida de lluitadors, d'anar sumant poc a poc. Bicorp a punt estava de conseguir trencar algun joc en el rest pero mai el conseguia. Xeraco, quan la partida s'acostava al seu final apretava i ficava contra les cordes al seu rival en el rest. Aixina i tot, la igualada es mantenia. Per tant, s'arribava al últim joc, en un marcador de iguals a 35, i en Armando preparat per a rematar la partida en la treta. I aixina era, assegurant un bon traure, els de Bicorp sumaven el joc definitiu en una partida prou bona, en dos equips batalladors.


Bicorp suma el sèptim campeonat, el quint en els últims sis anys.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...