Ir al contenido principal

Fugim dels estereotips




Estem en setembre, època on les escoles, i també les de pilota, tornen al seu funcionament habitual, a la rutina. Moment en el que els clubs i els monitors es menejen per a atraure a un grapat de chiquets que vullguen provar sort en la pilota valenciana. És esta una dura faena, ilusionant també, pero hui en dia és molt difícil competir en deports més popularisats com el futbol o el tenis, o en atres millor estructurats com el bàsket.

A banda de tot açò, la pilota valenciana te un hàndicap, els estereotips que sobre el nostre deport encara hi han.

I és que és habitual que la gent tinca opinions negatives cap a la pilota: que si és un deport vell, d'agüelos, antiquat, de hómens, que si fa mal, que és molt difícil de jugar...

I pot ser fa uns anys, algunes d'estes afirmacions pogueren ser certes pero hui en dia la pilota és molt diferent. Hui en dia la pilota, els clubs, estan oberts a tota la població, chiquets, dones, hómens, persones majors, en diversitat funcional... La pilota es galocha, llargues, raspall, frontó... pero se pot adaptar a qualsevol nivell. La pilota s'ha rejovenit, donant vida a les competicions infantils, fomentant competicions i trobades no competicitives i en una activitat de club que completa molt la oferta.


Tenim que lluitar per a donar a conèixer la realitat de la pilota, valorar les coses que fem be i donar a conèixer tot el potencial que te la pilota valenciana, fugint dels estereotips, demostrant que formen part del passat i convidant a tots a conèixer a la nostra realitat, que puguen comprovar que la pilota valenciana és mereix el respecte que s'ha guanyat pel seu passat i pel futur que se vol llaurar.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...