Ir al contenido principal

Monserrat i Borbotó campeons de l'Edicom de Galocha

escoladepilota.blogspot.com
Fotografia: Federació Pilota Valenciana


El carrer de pilota de Borbotó ha vixcut esta fi de semana les finals del trofeu Edicom de Galocha, l'Interpobles. Pel matí es disputava la final masculina i per la vesprada la femenina.

L'any 1986 es disputava la primera edició del Trofeu Interpobles, un campeonat autonòmic creat per a potenciar les pedreres dels clubs de galocha. Aquell any disputaven la final Monserrat i Museros. Aquella primera edició la guanyava l'equip de la Ribera pero fins enguany Monserrat no havia pogut tornar a ser protagonista d'una final en este campeonat. I és que, per al club de Monserrat, el Trofeu Edicom Interopbles no ha sigut fetiche. Tot i guanyar fins a cinc vegades el trofeu El Corte Inglés (el germà major dels trofeus de galocha), en l'Interpobles, els de Monserrat no han tingut tanta sort.

Monserrat, d'esta forma, ha tingut que esperar a una nova fornada de pilotaris per a poder fruir d'esta final i guanyar-la. Òscar, Javi, Carlos i Rafa han tornat a dur al seu club al més alt de la modalitat superant per un contundent 70-35 a Massalfassar, un equip format per Moro, Ximo, Jorge i Paco i que, en la història de la competició és el màxim referent al tindre tretze dels trenta un campeonats disputats.

Com a prèvia d'esta gran final es disputava la final jovenil. Ovocity Marquesat (Carlos, Vicent i Adrià) superava 50-20 a L'ajuntament de Beniparrell (Jorge, Adrià, Luis i Hilari).




Ya per la vesprada es disputava la final femenina, una partida que enfrontava a dos equips de Borbotó. El Cent Duros Borbotó A ha complit en el seu paper de favorit, les seues jugadores Mónica, Ana Belén, Adriana i Mireia, i han superat 70-45 a Cent Duros Borbotó B, Amparo, Anabel, Irene i Aida.

Mónica de Massamagrell ha sigut la jugadora més determinant en una final en la que la veterania de Borbotó A ha sigut determinant.


Era el segon any que dins del Edicom hi havia una categoria femenina i de nou ha sigut un equip de Borbotó el que guanya el trofeu. En este nou títul, Borbotó es consolida encara més com un dels màxims referents de la pilota valenciana femenina.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...