Ir al contenido principal

Mascletà per a Pere Roc II, Jesús i Carlos

pilota valenciana, escala i corda, Perer Roc II. fotografia: Dani Arnau


Com en totes les mascletaes, on el terratrémol es deixa per al final, la final de la Lliga Bankia d'Escala i Corda ha vixcut un gran final. Just en el moment en que l'equip blau era incapaç de tornar, per última vegada, la vaqueta, una explosió d'emocions omplia el vell trinquet de Pelayo. Per una part, les emocions de Francés, Javi i Bueno que, tenint opcions a lo llarc de la partida veïen com en els tres últims jocs eren incapaços de fer front a Pere Roc II, Jesús i Carlos que arribaven a l'última part de la partida més entonats. Sensació agredolça la dels representants de Vilarreal sense cap dubte. En canvi, el bando roig, alegria desbordant al conseguir el triumfo i en l'escala, predomini ya en els partidaris uniformats hui de roig vinguts de Benidorm, Silla i Genovés.

La de hui ha sigut una partida en gran dosis d'emoció i també molt ambientada pels enèrgics partidaris d'abdós equips. Hem pogut fruir de tres debutants en una final que no han patit dels nervis típics d'estes situacions. Francés ha jugat una gran partida, destacant en els rebots, alguns d'ells impossibles, Bueno ha estat molt encertat, treballador en la corda i Carlos, campeó ya de la Lliga, ha cobert molt be la seua parcela entrant molt valent a pilotes compromeses.

escala i corda, pilota valenciana. fotografia: Dani Arnau


La partida s'iniciava en un trio blau que volia guanyar impossant la seua llei i aixina guanyava tres jocs de seguit. Pero eixa no seria la tònica de la partida, cap equip podia dur la direcció del joc i l'alternació en el domini dels quinzes i en el ritme de partida anava marcant cada joc.

Ràpidament els rojos, liderats pel geni de Pere Roc, igualaven l'enfrontament. I és que, en cada moment destacava un jugador, ha sigut una partida coral. Per moments Francés mantenia als seus tornant totes les pilotes, en atres moments era Javi qui atacava durament l'enemic, en atres, en canvi, era Bueno el que guanyava metros en les lloses i dominava el quinze. En l'equip roig, sense dubte el corage de Pere Roc els feya recuperar el terreny perdut, el gran joc de Jesús els possibilitava arredonir els quinzes i l'oportunisme de Carlos rematava les jugades.


Al cap i a la fi una partida que ha agradat a tots, vixcuda molt intensament per abdós aficions i que ha coronat a Pere Roc II, Jesús i Carlos com a campeons (60-50) de la XXVII Liga Bankia d'Escala i Corda.

escala i corda, pilota valenciana. Fotografia: Dani Arnau

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...