Ir al contenido principal

Gràcies Waldo



El trinquet de Piles s'omplia anit per a dir adeu i donar les gràcies a una de les grans figures que ha donat la pilota valenciana per a la història. Ahir Waldo tancava la seua trayectoria professional, un recorregut que, a banda de donar-li, entre atres, 10 trofeus individuals, l'ha dut a ser considerat com al millor pilotari de la història del raspall.

I és que el de Oliva ha sigut el gran referent per a generacions de raspallers i aficionats. Waldo, a los llarc de la seua trayectòria s'ha consolidat com un pilotari, en grans condicions físiques i tècniques pero que, a més a més, ha pogut conectar tant en els seus companyers com en els aficionats, rebent estos últims dies moltes mostres d'agraïment.

Per un corredor confeccionat pels seus actuals companyers i alguns exprofessionals, Waldo accedia a les lloses de Piles en una gran ovació per part del públic. Posteriorment tenia l'oportunitat de dirigir-se a tots els aficionats. Waldo volia reconéixer la gran importància que per ad ell han tingut tres persones: sa mare, son pare i el Genovés, en el que es va abraçar molt emotivament. En el seu discurs aprofitava per agrair tota l'estima rebuda per part de l'afició i la comprensió per part dels propis companyers com dels trinqueters ya que ell sempre ha mostrat un caràcter guanyador que, reconeixia, a vegades era difícil de dur.



Després de les seues paraules Waldo rebia diferents obsequis, per part del Club de Piles i de les Festeres de les Carmeles, organisadores de la partida on Waldo tenia l'oportunitat de despedir-se de l'afició.

Molts pilotaris vullgueren acompanyar a Waldo en la seua última partida. Entre els actuals jugadors del raspall es podia vore, entre atres a Ian, Sanchis, Marrahí,Coeter II... També jugadors ya retirats com Coeter, Moro, Gorxa, Juan... Pero també alguns jugadors de l'escala i corda com Genovés II, Álvaro i Guillermo de el Puig estigueren presents.

La nit es tancava de la millor forma, quan la partida anava igualada a 20, Waldo tancava la partida fent un quinze espectacular. Una gran forma de tancar una gran trayectòria.


Moltes gràcies Waldo per tants moments que has donat per a la pilota valenciana.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...