Ir al contenido principal

Puchol II recupera l'Individual d'Escala i Corda

Puchol II, final, pilota valenciana, escala i corda, individual


En un Pelayo ple de gent, esgotades totes les entrades, i una final en la que, després de huit anys no estava Soro III en les lloses (pero si en l'escala), Puchol II s'emportava la victòria en una partida molt igualada i que es decidia solament per un joc (60-55).

S'esperava una partida igualada, i aixina ha sigut. Es donava a Puchol II com a favorit i el de Vinalesa ha complit. Pero no sense sofriment. I és que Pere Roc li ha apretat de valent. El manual del mà a mà diu que en esta especialitat hi ha que jugar la pilota al 8 o al 9 i de volea. Pero el de Benidorm afrontava la partida en una tàctica molt diferent, buscant la pilota fins el set, jugant, si fora precís, de bot i volea. Aixina forçava el joc de Puchol II que, este si, iniciava la partida en una exhibició dels seus poders, buscant la galeria.

En el dau, Pere Roc buscava també traure a Puchol del rebot, deixant que la pilota botara davant del de Vinalesa, forçant-lo a jugar per davant evitant que poguera desplegar el seu joc de rebot i caps. Per la seua part, Puchol II tractava de trobar la dreta del seu rival.

La clau, sense cap dubte, ha sigut el dau, tots els jocs s'han guanyat en eixa posició. Els dos finalistes tenen un dau decisiu i hui l'han lluït en la partida. Ha sigut tal el domini que cap dels dos ha pogut trencar cap joc al seu adversari. De fet, han sigut, per lo general, quinzes curts, ràpits, de poc piloteig, buscant, i trobant, l'erro del contrincant. En alguns moments s'han disputat quinzes llarcs i de gran nivell que han sigut vigorosament vitorejats pel públic. Un públic dividit, en gran representació d'aficionats de Vinalesa i Benidorm, que han donat la nota de color en el bell i vell Pelayo.

Puchol II, pilota valenciana, escala i corda, individual


Al remat, Puchol II, que mamprenia la partida en el dau ha pogut sentenciar la partida quan estaven igualats a 55. D'esta forma, i per quinta vegada en la història de l'Individual, la final es decanta per tan sols un joc.

Puchol II es proclama, per segona vegada, campeó individual d'escala i corda, (ya el guanyà en el 2016) i el fa en 27 anys, es a dir, en molts anys per davant per millorar el seu palmarés. Puchol torna a ser campeó, tornarà a vestir de roig, i el conseguix després d'una partida, i un campeonat, que l'ha exigit molt a nivell mental. Un campeonat que deixa moltes portes obertes de cara a l'edició del 2019, una edició en la que migers com Bueno o Pere, voldran millorar encara més les seues prestacions, on Pere Roc voldrà, a la tercera, dur-se el campeonat, on Soro III podria tornar a presentar-se en la final o en la que els jóvens que venen apretant (Francés, de la Vega...) podran donar alguna sorpresa més.


Pero fins que arribe la nova edició, Puchol II ha demostrat tindre tots els recursos per a mantindre la seua supremacia en l'escala i corda. Tenim, un any per davant en el que el de Vinalesa tornarà a vestir-se sempre de roig.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...