Ir al contenido principal

De la Vega, Félix i Nacho es proclamen campeons de la Lliga Bankia d'Escala i Corda



Gran ambient, 700 persones i una gran organisació, el d'este matí en Pelayo per a fruir de la final de la Lliga Bankia d'Escala i Corda. S'esperava una final igualada i molt disputada, i cap dels sis pilotaris ha fallat als aficionats.

En una partida molt igualada, on s'han vist quinzes molt pero que molt disputats, ha sigut el trio representatiu de l'Ajuntament d'Almussafes el que ha conseguit arribar al joc 60.

Després d'una gran presentació, on el mític Sarasol II ha sigut l'encarregat de dur el trofeu de campeó, els blaus, De la Vega, Félix i Nacho, eixien com una bala i conseguien sumar els dos primers jocs.

Pero els de Pere Roc II, que arribava després de guanyar les dos edicions anteriors, no volien quedar-se darrere i es feyen en els dos següents jocs, igualant aixina una partida que mantindria la mateixa tònica fins al final.

I és que s'ha vist una final molt espectacular, jugada de poder a poder on per eixemple Pere Roc era capaç de dibuixar una línea paralela a mig metro l'escala de part a part del trinquet, o Nacho matar el quinze en pilotades potents i enverinades. Els sis jugadors han donat un gran nivell, pero cal destacar la gran actuació de De la Vega. EL jove pilotari d'Almussafes es presentava per primera vegada en una gran final, en la final de la Lliga Professional, en la concentració reflectida en la seua cara eixia a un trinquet ple de gent esperant a vore la seua reacció en una partida tant exigent. I el rest, aspirant a sicòlec, ha sigut el més concentrat del seu equip, baixant els ànims dels seus companyers quan es feyen en un quinze important.

La partida s'ha mantingut igualada on tots els pilotaris han tingut el seu moment. Els dos restos han estat a un gran nivell, cada un en el seu estil. Félix i Santi han sigut dominadors de les lloses de Pelayo en diferents fases de la partida i els punters, també en estils prou diferents, mentres que Monrabal tractava de madurar el quinze Nacho entrava en joc per a calfar més la pilota.


Al remat, els d'Almussafes han arribat en més confiança a la part final i han pogut completar la faena, guanyant la partida i la lliga. Uns victòria que otorga a De la Vega el sue primers títul, el segon per a Nacho i el tercer en les vitrines de Félix. Detall, el número de campeonats conseguits prèviament, que venia indicat en la mànega dreta de les camisetes de cada jugador.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...