Ir al contenido principal

Demà escomença una nova edició de la Lliga Bànkia d'Èlit de Raspall Femení

 

Fotografia: FPV

Després de superar la tercera onada del covid-19 i les llimitacions necessàries per controlar la pandèmia en terres valencianes, les competicions oficials van recuperant la seua activitat. D'esta forma, i per fi, la màxima competició de raspall femení, la Lliga Bànkia d'Èlit de Raspall Femení mampendrà demà una nova edició.

Es tracta de la màxima competició femenina de pilota valenciana i en ella participaran les huit millors formacions de l'actualitat.

Una vegada més, les formacions de Bicorp i Beniparrell seran les grans favorites, de fet, conten en les pilotaris que copen les finals de raspall femení. Encara que, el fet de vindré d'un paró tant llarc, fa que el rodage de totes les formacions es tinga que fer en plena competició. A canvi, tindrem les ganes de tornar a la competició i la gran motivació per part de totes les jugadores que de ben segur aniran a per totes des de la primera partida.

Com hem dit, les formacions de Bicorp i Beniparrell són les grans favorites, i aixina el confirmen la resta de formacions. Aixina i tot, també formacions com Borbotó A o Beniarbeig – el Verger tenen calitat i capacitat per donar la sorpresa i arribar a la final.

L'equip de Bicorp (Victòria, Mar i Susana), actuals campeones, inicien el campeonat en “molta ilusió de tornar a jugar” i en l'objectiu de recuperar el seu nivell en la lligueta per a poder disputar les semifinals en el màxim nivell. En ment tindran, de ben segur, tornar a guanyar el campeonat.

Beniparrell (Ana, Noelia i Júlia) tornen en “més ganes que mai” després d'estos dos mesos parades sense poder competir. Per ad elles, el seu objectiu és estar satisfetes en el seu joc i tractar de millorar el subcampeonat de l'última edició. Per a Ana Puertes la clau pot ser “la intensitat, les ganes i la manera d'haver entrenat en les últimes semanes”.

L'equip de Borbotó A (Irene, Anabel i Amparo) és l'equip senyalat per a poder donar la sorpresa i evitar que es torne a reproduir una final entre Bicorp i Beniparrell. Tant és aixina que “esperen donar molta guerra i donar-lo tot en cada quinze” per tractar d'arribar a la final.

Un antre equip a tindre en conte és Beniarbeig – el Verger (Aida, Fani i Maria) que també afronten el campeonat en “moltes ganes de jugar i guanyar” anant en totes les seues energies per a arribar lo més llunt possible, sense descartar disputar la final.

L'equip de l'Alqueria d'Asnar (Erika, Miriam i Ninfa) és també un d'eixos equips que te calitat per a donar la sorpresa i presentar-se per a la final. De fet, el seu objectiu és fer una molt bona lligueta i “intentar guanyar totes les partides possibles” per a poder classificar-se per a les semifinals.

La segona formació de Borbotó (Mireia, Adriana i Luna), conscients del gran nivell d'atres formacions i de la dificultat d'arribar a semifinals, tenen com a objectiu “aprendre i donar-ho tot en cada partida” .

L'equip de Meliana (Ana, Eva i Carmen) debutaran en la categoria després de conseguir el campeonat de segona. Tot i ser les debutants, les seues ganes de jugar i competir faran que siguen un gran rival per a qualsevol formació.

Per últim, la formació de Tavernes Blanques (Marta, Paula, Joana i Luisa) recuperen la categoria després de disputar la final de segona, que pergueren per un joc front a Meliana. Aixina que afronten la competició en “molta ilusió i donant el màxim per a poder arribar a semifinals”.

A lo llarc de tres mesos es disputaran les 14 jornades de la primera fase. La final està programada per al 10 de juliol.

En Borbotó es disputaran les primeres partides. Demà dissabte a les 17 h Borbotó A jugarà contra Beniarbeig – el Verger i, a continuació, es disputarà l'enfrontament entre Borbotó B i Alqueria d'Asnar.

A les 19 h, pero en el carrer de Meliana, l'equip local debutarà en la categoria jugant contra Bicorp. La jornada es tancarà el dumenge a les 13 h en Tavernes on l'equip local s'enfrontarà a Beniparrell.



Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...