Ir al contenido principal

Moltes gràcies Falla Pelayo

falla pilota valenciana

 

Tenim clar que les falles són un dels màxims exponents de la cultura popular valenciana. Habitualment en els diferents monuments podem trobar escenes que reproduïxen personages o elements reconeguts de la societat valenciana.

El deport és un tema recurrent. D'esta forma podem trobar alusions directes als equips de fútbol, o en menor mida, als de bàsquet o algun atre deport minorisat.

Tot i ser el deport més representatiu dels valencians, la pilota poques vegades ha estat present en els monuments fallers. Excepte honroses excepcions, com aquell ninot que Latorre i Sanz feren per a la falla de la plaça de la Merced dedicat a la pilota valenciana i que fon indultat del foc en 1999, el “més valencià dels deports” ha tingut poc o nul protagonisme en les falles de Valéncia.

De fet, en els últims anys hem promogut l'etiqueta #ninotpilotari per a donar més visibilitat als ninots dedicats a la pilota pero no hem tingut molt d'èxit degut als pocs que hem pogut trobar, un o dos a l'any, i no tots els anys.

Pero enguany, la comissió de la Falla Pelayo – Matemàtic Marzal ha decidit plantar, en la seua demarcació, en el mateix carrer del trinquet Pelayo, dos falles íntegrament dedicades a la pilota valenciana.

Són dos cadafals que paga la pena anar a vore i que, sense cap dubte han donat una gran visibilitat a la pilota valenciana. Per tant solament podem donar les gràcies als membres d'esta comissió per recordar i posar en valor la pilota valenciana.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...