Ir al contenido principal

Waldo, un punter en el Mancomunitat





Esta vesprada m'ampren en Oliva (Piles si plou) el XV Trofeu Mancomunitat de Municipis de la Safor, un dels trofeus més importants del raspall professional. La novetat enguany, no serà la presència de jóvens valors ya consolidats. La novetat i l'atractiu d'esta edició serà la participació de Waldo pero com a punter.


Una nova edició del Mancomunitat està a punt d'escomençar. Esta vesprada, en el trinquet d'Oliva, a les sis i mija Punxa i Dorín s'enfrontaran a Moltó i Alberto (que sustituix a Moro per lesió). Serà la primera de les set partides que componen este campeonat.

La segona partida es disputarà el dissabte en Bellreguart i enfrontarà a Punxa i Dorín contra Moncho i Coeter II. Pero el plat fort, la partida que tots estan esperant vore es disputarà el 11 de decembre en el trinquet d'Oliva. Moncho i Coeter II faran front a Josep que jugarà en Waldo de punter.

En els ultims anys Waldo ha demostrat ser superior a tots. Des de la seua posició ha guanyat campeonats privat de certs colps i també desafius contra dos pilotaris. Li l'han arreglat de mil formes pero el d'Oliva sempre ha resultat guanyador. Ara acara un nou repte. El deu vegades campeó de l'Individual ha demostrat ser el millor rest, pero ara tindrà que demostrar que des de la punta també és el millor.

D'esta forma el joc de Waldo es tindrà que adaptar a la posició de punter on pot ser també molt perillós. La pregunta és si serà capaç d'adaptar-se a eixa posició i continuarà enamorant als aficionats. Damunt el seu debut va carregat de morbo puix haurà d'enfrontar-se a Coeter II, la seua última víctima pero jugant en la seua posició per lo que ara el de Simat pot tindre aventaja.

Per tant, es presenta un Trofeu Mancomunitat diferent, que pot animar encara més una modalitat, el raspall, que en els últims anys ha reviscolat.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...