Ir al contenido principal

La pluja protagonista de les semifinals de la Copa Generalitat




El passat dissabte es disputava l'anada de les semifinals de la Copa Generalitat de Galocha, la competició que reunix als millors clubs de la pilota valenciana, pero la pluja fon la protagonista. La semifinal entre Vilamarchant i Quart de Poblet no es pogué disputar i l'enfrontament entre Almenara i Marquesat es tingué que tallar.

De les dos semifinals de la Copa Generalitat, la pluja va impedir la disputa de l'enfrontament entre Vilamarchant i Quart de Poblet. Per la seua part l'encontre entre Almenara i Marquesat es mamprenia en l'amenaça de la pluja que aparegué en l'últim tram de la partida.

La partida en Almenara s'iniciava en un contundent domini visitant. Cal recordar que l'equip de Marquesat està reforçat per Ángel de Murla i Sarasol II. Tot feya indicar que l'equip roig conseguiria una victòria àmplia i cómoda.

Pero l'equip local és una formació de pundonor, de casta. Ximo, Xato i Nacho tingueren que traure el seu bon fer, tranquilisar-se i quan escomençaren a jugar a pilota escomençaren a fer quinzes i guanyar jocs. No pogueren igualar el marcador pero si la partida, 20-25.

Els locals escomençaren a jugar com un equip i l'emoció tornà al carrer municipal d'Almenara. Hi havia partida. Pero davant tenien, ni més ni manco, al miger més complet de les últimes décades de l'escala i corda, completant un equip que ya era molt poderós.

Els de la Ribera Baixa tornaven a pendre aventage, tingueren que lluitar, jugar de valent, en coneiximent per a poder anar per davant. Poc a poc, anaven fent el forat més gran. En arribar al 45-60 la pluja feya del carrer un lloc molt perillós per a jugar per lo que, en un dels moments més emocionants de la partida, es tingué que donar per finalisada.

La normativa d'esta campeonat fa que no es disputen els jocs necessaris per a arribar als 70, cada equip suma dos jocs donant el 55-70 definitiu. D'esta forma Almenara encara te opcions de passar a la gran final, pero tindrà que jugar al màxim, com a un equip, en el carrer de Monserrat per superar als seus rivals.

Massamagrell en peu i mig en la final jovenil

L'equip de Massamagrell és, en categoria jovenil, el que més opcions te de jugar la final. En el seu desplaçament a Monserrat conseguia un 20-50 que pot ser definitiu. Per la seua part, l'enfrontament entre Godelleta i Beniparrell, 50-25, està més obert.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...