Ir al contenido principal

Nova iniciativa en el raspall: I Campeonat d'hivern




La pilota es mou i el raspall més. La modalitat reina al sur del Xúquer tenia un calendari coix i el Comité de Rapall ha decidit, en bon criteri, completar el calendari anual del raspall professional. Naix aixina el Campeonat d'Hivern.

El Campeonat per equips i l'Individual de Raspall, adobat en campeonats com ara el Mancomunitat, o d'atres menors, no era suficient per a abastir a una afició, que en els últims anys, ha aumentat i demana més activitat.

Aixina, el Comité de Raspall ha decidit, després de diverses reunions, la creació d'un nou campeonat que puga completar l'oferta professional del raspall, el Campeonat d'Hivern.

Es tracta d'una aposta, no solament al raspall, si no als nous valors que despunten en el dia a dia i que tenen ací, també, una oportunitat de convéncer als aficionats i trinqueters.

Esta primera edició contarà en la participació de quatre parelles que disputaran una lligueta, en la que els dos primers podran jugar la final. Les parelles participants seran les formades per Marrahí i Coeter II, Moltó i Dorín, Punxa i Galán, i Moncho i Alberto.

El campeonat es disputarà en els trinquets de la Llosa, Xeraco, Bellreguart, Oliva i Piles a lo llarc de febrer. La primera partida es disputarà este dissabte en la llosa (18:30 h entre Marrahí i Moltó) quedant reservat el 3 de març per a la final.

Campeonat de Promoció

Un aspecte molt positiu d'este nou campeonat és que, paralelament, es disputarà un campeonat de promoció, es a dir, un campeonat entre pilotaris que ya disputen partides professionals pero que els falta assentar-se. Les parelles que participaran en este campeonat són Ricard i Guillém, Chaveli i Sagasta, Pepe i Xoto, i Mario i Sidhamed, tot pilotaris jóvens pero de calitat ya contrastada en els trinquets.

La primera partida d'esta categoria es disputarà el dumenge 3 de febrer en Xeraco (11:30 h) i enfrontarà als germans Sentandreu i a Chaveli i Sagasta.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...