I Álvaro guanya

Gran partida la disputada ahir. S'esperava una partida igualada i anit tinguérem un final d'infart. Bon ambient en un trinquet modern, adequat per als nous temps.

La parella mamprengué la partida molt entonada. Encertada, fent un bon treball. Soro III i Santi mostraren els seus arguments, bona colocació, compenetració, en blaus, en un joc sòlit, sense fissures, sense forats, tornant pilotes i pilotes...

Aixina, poc podien fer els seus rivals. Álvaro al seu ritme, complint, mantenint al seu equip. Monrabal buscant protagonisme, buscant la pilota, i Nacho mig perdut entre els seus dos companys travessà un per una fase de joc un tant descentrat que aprofitaren els seus rivals per obrir un gran forat en el marcador: 50-25.

El joc dels rojos era incontestable, totalment superior.

Pero en eixe moment Álvaro tornà a ser Álvaro. Domina el joc, va dirigir als seus jóvens companys i poc a poc anaren guanyant jocs. A més a més, Nacho conseguia fer tres quinzes seguits, plantat al set i recuperà els ànims necessaris per a plantar cara a dos pilotaris que si no estàs en plenes condicions t'afonaran.

Tota pedra fa paret, i en chicotets detalls, guanyant quinzes a poc a poc, lluitant totes les pilotes... el trio blau conseguia igualar la partida a 55. I Álvaro anava al dau. En un tres i no res, els blaus conseguien ficar un val-net. El trio anava cap amunt i la victòria la tenien ahí.

Pero clar, davant tenien a dos pilotaris en molts galons, dels que no es deixen intimidar. Pot ser els nervis, la tensió li va afectar un poc més a Santi. Aixina i tot el de Finestrat no va fugir de la pilota i els rojos, en un Soro III que tornava a demostrar qui és el de Massamagrell, igualaven a dos. Atra volta els blaus conseguien el val i atra volta els rojos el baixaven a dos. Pero a la tercera si, a la tercera, el trio de Álvaro, Nacho i Monrabal conseguia fer el quinze definitiu i rematar una gran remontada.

Ovacions

La d'anit fon una partida molt bona, en cinc pilotaris que donaren un gran nivell de joc. Pot ser el de Beniparrell fora el pilotari que més ovacions rebera anit. Tot i ser el més irregular dels cinc pilotaris fon el que tornà pilotes més impossibles. Per a recordar una palma d'esquerra a l'aire, cosida al set.

També el seu company, Álvaro va rebre aplaudiments. Cal recordar un rebot que tornava en la dreta pegat a l'escala del rest. En 39 anys ha creixcut com a jugador i és capaç de tornar pilotes que enamoren als espectadors.

En la punta Monrabal també tingué els seus moments de gloria. També és cert que fon el que més aficionats arrastrà del seu poble. Però també és cert, que des del sis trobà en molta facilitat el palquet.

Una de les ovacions més fortes de la nit se la guanyà un Soro III que tornà dos pilotes de rebot i les encarà al palquet. Si a la primera no conseguia el quinze, la segona, més forta i dirigida si que conseguia el seu objectiu.

Per últim, Santi de Finestrat fon molt resolutiu rematant els quinzes, atacant sense compassió, colocant la pilota on podia fer mal, cosint la pilota a la muralla tres vegades consecutives fins que Nacho no la pogué tornar i errava la pilota.

En definitiva, ovacions per a cinc pilotaris que oferiren una gran partida i es regalaren jugades i quinzes per a recordar.