Ir al contenido principal

Soro III pot fer història en Alzira




És cert que la Copa Diputació existix solament des del 2008. Pero en estes cinc edicions prèvies cap jugador ha conseguit guanyar en la mateixa temporada les tres competicions més importants de l'escala i corda: Circuit Bancaixa, Individual i Copa Diputació. Soro III pot ser el primer pilotari en conseguir-lo.

Pero no serà un objectiu gens fàcil. Si és cert que la parella de Massamagrell (Soro III i Santi) ha sigut un rodell en la competició. De fet ha guanyat dos de les tres rondes prèvies i solament ha perdut dos de les nou partides que han disputat. Això els podria donar certa tranquilitat, pero resulta que les dos partides que han perdut, encara que solament per un joc o dos, han sigut contra el mateix rival: Álvaro, Nacho i Monrabal (Aj. Sagunt), els seus rivals d'esta nit en Alzira. I això, sempre pot minar la moral d'un equip molt compenetrat.

Esta serà una nit de morbo. De morbo perque s'enfronten dos grans escaleters. Un, Álvaro, ha marcat tota una década dins de l'escala i corda. L'atre, Soro III està en posició de donar un pas avant per a marcar la seua época.

Les circumstàncies fan pensar en una partida molt igualada. Tot i que la parella ha sigut molt superior, la millor formació, en tot el campeonat hui tindrà molta faena. Primer perque el d'Alzira no és un trinquet que puga favorir el seu joc. És tracta d'una cancha en la que és difícil trobar les galeries (jugada permesa en la Copa Diputació). Per tant, pot ser un trio tinguera més opcions. A més a més, Álvaro pareix que està travessant una época de joc en la que ha guanyat més tècnica i tàctica dins dels trinquets. També, el de Faura, contarà en la colaboració de Nacho, un jove miger, inteligent, que sap buscar els forats, les debilitats dels oponents, i de Monrabal, un jove pilotari de Vilamarchant que pot jugar en molt de coneiximent en la punta.


Esta nit, en el trinquet de la capital de la Ribera Alta, a les 23:30 (oferida en diferit per Nou 2 el dumenge) es viurà un gran enfrontament. Una partida que segur serà igualada i jugada de poder a poder. L'escalater que guanye hui igualarà en el palmarés a Genovés II, Raúl de Godelleta i Herrera, únics jugadors que han guanyat dos edicions de la Copa President de la Diputació de Valéncia.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...