Ir al contenido principal

Al ritme de Bicorp



Per segon any consecutiu, la formació de Bicorp ha conseguit guanyar el Trofeu Diputació de Valéncia, l'autonòmic de raspall. Els de la Canal de Navarrés sumen el quart títul, de deu finals disputades, i el fan en un equip molt poderós, que ha pogut unificar la veterania de Armando, una de les principals figures del trinquet fins fa un parell d'anys, la joventut de Mario, una de les més fortes promeses de la modalitat, la força de Víctor i l'experiència en el carrer de Vicente Juan.

La superioritat dels del Caroig ahir fon evident. Un equip on Vicente Juan és el reserva ya indica el seu potencial.

La final, disputada en Quatretonda no tingué molta història. Davant dels de Bicorp, Genovés, que disputava la seua quarta final d'este campeonat. Els de La Costera presentaven un equip de molta calitat pero també més jove i inexpert. Kiko, Perales, Pepico II i Manu (de reserva) res pogueren fer front a un equip que pot marcar una època.

El resultat final, 40-15, és un bon indicatiu de la superioritat de l'equip liderat per Armando.


Prèvia de la gran final

Pero la vesprada s'iniciava en una exhibició de un mà a mà entre dos dels millors jugadors en cadira de rodes: Pasqual de Chirivella i Julio d'Oliva.


Després d'esta gran demostració es jugà la final de segona categoria que enfrontava a Alzira (Edu, Roberto, Blanco i Salva com a reserva) i a Orba (Jordi, Arnau, Jeffry i Manu de reserva). Les dos formacions oferiren una final molt igualada, en la que abdós tingueren grans moments de joc. En el marcador igualat a 35 Alzira tenia l'aventage de traure i la va saber aprofitar per a conquistar el campeonat.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...