Ir al contenido principal

Les llargues, modalitat viva al nort del Túria



Ara tots sabem que a pilota s'ha jugat sempre. Bo, en realitat, a lo que s'ha jugat sempre ha sigut a llargues.

Tots tenim constància de que a pilota es jugava ya en l'antiga Atenes. Ahí tenim la Feninde que demostra que en el seu temps, els grecs ya practicaven un joc molt paregut a les llargues valencianes.

La pilota va patir molt a mitat del segle XX. Afortunadament, l'aparició d'un revolucionari Paco Cabanes, Genovés, propicià la reactivació de l'afició a la pilota. També, l'atmòsfera democràtica que es generà en els 70, en molta gent motivada per recuperar el temps perdut en tots els aspectes, foren els motius per a que la pilota vixquera la seua pròpia transició. Foren anys en els que els enamorats a la pilota pogueren recuperar-la i fomentar-la, creant nous campeonats en totes les modalitats.

Les llargues, més arrelades en la Marina també tingueren el seu moment. Gràcies a l'antiga Federació Alicantina de Pelota, en hòmens com ara J. Antonio Heredia, Pedro Soriano, Enric Ortuño, F. Berenguer, Josep Pérez Devesa i Francesc Cortell Chesa, s'organisà la I Lliga Provincial de pilota Valenciana a Llargues, l'actual Lliga a Llargues. Fon l'any 1983.

Pero pocs saben que eixe mateix any i gràcies a l'antiga Federación Valenciana de Pelota i a hòmens com el seu president Enric Menéndez i Enric Balaguer Farga, s'organisà el I Campeonat de Llargues Provincial. Participaren huit equips: Borbotó, Massarrojos, l'Eliana, Campanar B, Campanar A, Segart, Foyos i Nàquera.

Este campeonat tingué una curta vida pero arribà a implicar a molts pobles que vullgueren recuperar el seu joc, les llargues. Pobles com Alfara del Patriarca, Ontinyent (que ara també participa en la Lliga a llargues d'Alacant), Silla, L'Eliana, Mislata i Moncada participaren també en el campeonat.

La fortalea de la galocha li va guanyar el terreny a les llargues en estes comarques i ara no tenim cap competició federativa de llargues al nort del Túria. Aixina i tot són molts els pobles que volen traure les marques i les ralles en estiu, en els seus campeonats, en les seues partides de festes. Són moments en els que les ralles, en pobles com Alfara del Patriarca, Godella, Nàquera, Bonrepòs, Foyos, Massarrojos... es mantenen vives. Ara en estiu, en els seus carrers encara podem sentir allò de “cavallers, ¡¡a dos i una ralla!!”.


* tota la informació per a escriure este artícul s'ha tret del llibre “La pilota valenciana, deport, cultura i llengua del nostre poble”, d'Aureli lópez, editat en 2004 per la RACV.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...