Les llargues, modalitat viva al nort del Túria

Ara tots sabem que a pilota s'ha jugat sempre. Bo, en realitat, a lo que s'ha jugat sempre ha sigut a llargues.

Tots tenim constància de que a pilota es jugava ya en l'antiga Atenes. Ahí tenim la Feninde que demostra que en el seu temps, els grecs ya practicaven un joc molt paregut a les llargues valencianes.

La pilota va patir molt a mitat del segle XX. Afortunadament, l'aparició d'un revolucionari Paco Cabanes, Genovés, propicià la reactivació de l'afició a la pilota. També, l'atmòsfera democràtica que es generà en els 70, en molta gent motivada per recuperar el temps perdut en tots els aspectes, foren els motius per a que la pilota vixquera la seua pròpia transició. Foren anys en els que els enamorats a la pilota pogueren recuperar-la i fomentar-la, creant nous campeonats en totes les modalitats.

Les llargues, més arrelades en la Marina també tingueren el seu moment. Gràcies a l'antiga Federació Alicantina de Pelota, en hòmens com ara J. Antonio Heredia, Pedro Soriano, Enric Ortuño, F. Berenguer, Josep Pérez Devesa i Francesc Cortell Chesa, s'organisà la I Lliga Provincial de pilota Valenciana a Llargues, l'actual Lliga a Llargues. Fon l'any 1983.

Pero pocs saben que eixe mateix any i gràcies a l'antiga Federación Valenciana de Pelota i a hòmens com el seu president Enric Menéndez i Enric Balaguer Farga, s'organisà el I Campeonat de Llargues Provincial. Participaren huit equips: Borbotó, Massarrojos, l'Eliana, Campanar B, Campanar A, Segart, Foyos i Nàquera.

Este campeonat tingué una curta vida pero arribà a implicar a molts pobles que vullgueren recuperar el seu joc, les llargues. Pobles com Alfara del Patriarca, Ontinyent (que ara també participa en la Lliga a llargues d'Alacant), Silla, L'Eliana, Mislata i Moncada participaren també en el campeonat.

La fortalea de la galocha li va guanyar el terreny a les llargues en estes comarques i ara no tenim cap competició federativa de llargues al nort del Túria. Aixina i tot són molts els pobles que volen traure les marques i les ralles en estiu, en els seus campeonats, en les seues partides de festes. Són moments en els que les ralles, en pobles com Alfara del Patriarca, Godella, Nàquera, Bonrepòs, Foyos, Massarrojos... es mantenen vives. Ara en estiu, en els seus carrers encara podem sentir allò de “cavallers, ¡¡a dos i una ralla!!”.

* tota la informació per a escriure este artícul s'ha tret del llibre “La pilota valenciana, deport, cultura i llengua del nostre poble”, d'Aureli lópez, editat en 2004 per la RACV.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

Riola vol recuperar la pilota valenciana

Riola és un poble chicotet, junt a Sueca i rodejat del riu Xúquer, la seua història ha estat marcada per este riu. Pero realment, el que ha ficat al poble en el mapa, el que ha dut el seu nom per totes les comarques valencianes ha sigut Eusebio. La pilota, en un poble tant chicotet com el de la Ribera Baixa, ha sigut part important en el dia a dia de la seua societat. Sense cap dubte, la figura de Eusebio, un dels grans jugadors d'escala i corda que han marcat el segle XX, monopolisa el protagonisme en Riola. Pero el poble no solament ha tingut a Eusebio com a gran figura. Pilotaris com Capellino, el Roget de Riola, o Boniquet entre molts atres. La pilota valenciana, en la segona mitat del segle XX fon un eix vertebrador de la societat riolenca. Ara, com en molts atres pobles, la pilota, després d'agonisar, es troba en un punt mort, en perill de desaparèixer. Afortunadament, un bon grapat de jóvens han volgut recuperar el deport que dugué el nom de Riola ...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

Escola de Pilota

Buscar este blog