Ir al contenido principal

Tindrem tercera partida



El trio de Sueca va conseguir forçar la tercera partida en la final del Circuit Bancaixa. Els de León, esta vegada si, pogueren fer el seu joc, complir en la seua tàctica: evitar a Javi i mostrar-se molt efectius en les tres llínies.

La final del Circuit Bancaixa està ara més igualada que mai. Si en la primera partida (disputada en Pelayo) els Fageca, Javi i Monrabal es mostraren clarament superior, en la segona (disputada en Moncada) han sigut León, Santi i Tomás els que, sense cap dubte, foren millors.

I és que el trio de León va eixir molt enchufat. Anotaren ràpidament els dos primers jocs. En aquell moment, Fageca, Javi i Monrabal no volien donar per perduda la partida i conseguiren igualar en el marcador. Tot feya indicar que tindríem per davant una partida de dura lluita. Pero lo cert és que els de León no volien donar lloc a una possible sentencia de la final. Conseguirem dominar als seus adversaris, abortar qualsevol intent de control de la partida. Aixina, d'esta forma, a poc a poc, Javi no era tan productiu com en Pelayo, Monrabal no tenia oportunitat d'aparéixer i a Fageca se li acumulava la faena.

En contra, León dominava el joc i li marcava el ritme als seus companys, Santi aprofitava la seua diversitat de joc (per dalt, per baix...) i Tomás, molt nerviós al principi del encontre, conseguia templar el seu joc i tornava a ser decisiu davant de la corda.


El resultat final 60-35 deixa ben clar que tindrem una tercera partida molt disputada en la que qualsevol equip pot guanyar, en la que qualsevol detall pot decantar el Circuit Bancaixa.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...