Ir al contenido principal

¿Una final amagada?



No hi ha cap dubte. La partida que es disputarà el pròxim dumenge en Moncada serà una de les més importants partides de pilota valenciana que es disputarà a lo llarc del 2014. En una societat normal, una partida com la que enfrontarà en Moncada a León, Santi i Tomás a Fageca, Javi i Monrabal seria portada de tots els diaris, noticia diària en les televisions...

Pero, cavallers, estem en Valéncia. La pilota valenciana és més que un deport, és més que cultura... forma part de la nostra identitat... Pero bona part dels valencians no la estimen. I aixina tenim el pati.

Solament sis pilotaris s'han guanyat el dret de disputar enguany la final del Circuit Bancaixa. Sis pilotaris que es sentiran ben arropats per la gent dels seus pobles i per la gent de la pilota. Per als que estem dins d'este món hi han cinc-sis partides a lo llarc de l'any que tenim ben marcades i esta és una d'elles.

La gent de la pilota no fallarà. Pràcticament un miler d'espectadors pogueren fruir de la primera partida en Pelayo. Provablement, més d'un miler s'acostaran per omplir el trinquet de Moncada. Pero segurament al valencià del carrer, el que comenta a diari els partits de fútbol, el que porta als seus fills a la extraescolar d'anglés, no li arribarà cap noticia o li passarà per davant sense pena ni glòria.

I és que tinc la sensació de que la final del XXIII Circuit Bancaixa serà la més amagada de totes. A lo llarc de la seua història, en les 22 edicions vixcudes, sempre, la televisió ha estat present. Ya siga en directe (com realment deuria d'haver sigut sempre) o en diferit. Enguany, la final del Bancaixa, la que més repercussió te de totes les competicions de pilota valenciana, es jugarà amagada, en un trinquet modern, molt modern, pero que representa a un joc que podem trobar en el adn dels valencians.

Enguany la RTVV no estarà i no podem esperar que cap TV estatal es preocupe per allò més nostre si no el fan ni els propis valencians. Enguany que alguna image d'esta final arribe a un valencià “normal” serà molt més difícil. Que el dilluns algú puga parlar en els amics abans d'entrar a classe, o en el almorzar del treball de si Fageca s'ha fet en el títul en només 26 anys o de si León, després de tota una vida dedicada a la pilota poguera forçar una tercera partida i tindre opcions de guanyar el seu primer Bancaixa, crec, que serà molt més difícil.


Sense cap dubte esta serà una final amagada.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...