Tenim futur

La gent de la pilota, per història és prou pessimista. Fa anys que es diagnosticava la fi de la pilota pero encara estem vius. És cert, que la crisis que estem patint, i que és gastada com a motiu per a justificar moltes accions i decisions, ha arribat també als trinquets.

No anem a negar que la pilota valenciana professional, especialment l'escala i corda, està patint la crisis econòmica i social (la desaparició de RTVV). Pero pensem que tenim motius per a ser optimistes, per a vore un futur pròxim ilusionant.

No oblidem que la pilota valenciana ya estava en els nostres carrers al segle XIV. És un deport en un mínim de set segles de història. Tenim entre mans, per lo tant, un deport fort, consolidat en la nostra societat, encara que este punt també el podríem debatre. Ha superat moltes crisis i encara el tenim ací. És el llegat dels nostres antepassats.

Hem dit que tenim motius per a ser optimistes. No podem ser pessimistes quan veus en una trobada de prebenjamins (chiquets de menys de 8 anys) uns quaranta minipilotaris, fruint de la pilota valenciana, descobrint els valors i els actius d'este deport que, com hem dit, ya es practicava en el segle XIV.

No podem ser pessimistes al vore com un grup de chiquetes gaudix de jugar a pilota en les seues amigues i els seues amics. No podem ser pessimistes si en esta trobada veus a chiquets en un estil ya definit, mostrant maneres de pilotari fet, demostrant que en un futur ells seran les màximes figures d'un deport que el trobem en la genètica del poble valencià.

Afortunadament, el dur treball diari dels monitors, es veu recolzat per la bona resposta de tots estos chiquets que, sense donar-se conte, han decidit mantindre viu el deport del seu poble.

Pero tenim més motius per ser optimistes. Molts diran que no és el mateix parlar del món amateur que del món professional. I és veritat, la crisis econòmica és meu greu en els trinquets.

Diuen que chicotetes actuacions poden promoure grans canvis. La gent del raspall, que va patir la seua pròpia crisis fa una década, ha demostrat que esta actitut es pot traslladar a la pilota. Les iniciatives personals, des dels clubs, de nous “empresaris”... pot donar més vida al nostre deport.

Ara, esta forma d'actuar s'està traslladant a l'escala i corda. Tot i que en la nostra realitat la dificultat és alta tenim noves iniciatives. És veritat que alguns ho intentaren i no tingueren èxit, pero han aparegut en els últims mesos diferents propostes que poden revitalisar l'escala i corda. El millor eixemple és el trinquet de Vilamarchant, que fa un any va reobrir les seues portes a partides professionals des de l'independència de la empresa professional, en pilotaris professionals de “segona fila”, en desencantats de l'empresa i en jóvens en ganes de lluitar pel seu futur en este món. A poc a pos s'ha guanyat un prestigi que repercutix positivament en la pilota valenciana.

Pero tenim més eixemples d'este reviscolament. Borriana, en una nova gerència (Mezquita i Dani) continua oferint partides del màxim nivell, Museros treballa, semana a semana per oferir les millors partides entre pilotaris que volen donar el pas al món professional i Massalfassar omplia el seu trinquet en unes 200 persones el divendres per la nit per vore una partida com les de abans, de rivalitat comarcal, entre dos pobles.

No podem ser pessimistes després de vore esta realitat. És cert que tenim molts problemes, alguns prou greus. Pero volem ser positius perque este deport nos apassiona, perque hi ha gent que treballa dia a dia per ell, pero sobre tot perque darrere tenim tota una generació que te el dret de poder fruir com el fem hui del nostre deport: la pilota valenciana.