Ir al contenido principal

Muchamel jugarà per primera vegada en Nàquera



Nàquera és un chicotet poble del Camp del Túria, a mitat camí entre l'Horta Nort i les comarques de l'interior. Un poble que dona accés a la Serra Calderona.

Nàquera és un poble de tradicions, un poble on la cultura popular està ben viva. En Nàquera sempre s'ha jugat a pilota. I quan en Nàquera es parla de pilota és parla de llargues, la modalitat que hem heredat dels nostres antepassats. Quan en els huitanta la galocha guanyava terreny en Nàquera les llargues, el joc a ralles, es mantenia viu i fort. Era l'época de jugadors com Genaro, Garretes, el Rabosa o Narciso. Era una época en que estos jugadors naquerans oferien el seu ben fer pels pobles de l'Horta on encara es practicava el joc de les llargues. En el seu terreny, en la seua plaça de l'església eren molt difícils de batre.

Quan esta magnífica generació de jugadors tingué que deixar la pràctica de la pilota, de les llargues, el nostre joc desaparegué dels nostres carrers.

Fa casi cinc anys es fundà el Club de Pilota Valenciana de Nàquera, un club en nous jugadors, format per gent en poca experiència en este món, pero gent que volia recuperar la pràctica d'un deport que fon molt important en la nostra localitat.

Des de sempre el club s'ha plantejat conseguir dos objectius: la recuperació del carrer com escenari de joc, i la recuperació de les llargues com a modalitat viva en el nostre entorn.

D'esta forma, el CPV Nàquera és un dels dos clubs que disputa les partides oficials dels campeonats de galocha en un carrer natural dins del poble. A més a més, l'interés per revitalisar les llargues és evident. En setembre dins de les festes patronals, es disputarà enguany la quinta edició de la que podria ser partida més important en l'actualitat en el nostre poble: el Trofeu Ajuntament de Nàquera, una partida que es disputa a la modalitat de llargues. Jugadors de la talla de Tino, Pepet d'Alfara, Salva de Moncada, Rafa Sony, Campanero de Meliana... han participat en esta partida.

Enguany, per segon any i en motiu de la Fira d'Estiu que es celebrarà en la població a partir del pròxim divendres 25 de juliol, es disputarà el II Trofeu d'Estiu a Llargues. Un trofeu que vol recuperar la plaça de l'Església, lloc tradicional i emblemàtic on es disputaven les millors partides a llargues.

En la primera edició l'equip de Faura, en jugadors de la talla de Martín o de Llopis, s'endugué el trofeu. Per a la segona edició hem volgut fer un cartell encara més atractiu: un equip de Valéncia s'enfrontarà a un equip d'Alacant. L'equip local, semifinalista de El Corte Inglés de galocha en la categoria 4ªB s'enfrontarà a l'equip campeó de tercera categoria de la Lliga a Llargues: Muchamel.

Els locals voldran fer valdre el coneiximent del carrer, de la seua dificultat per a traure. Els visitants, coneixedors del joc a ralles voldran cimentar les seues opcions en el seu domini de la modalitat.

Siga qui siga el resultat, se busca una jornada de convivència, un acostament entre dos comarques separades per més de 100 quilómetros, entre dos poblacions, dos clubs, que estan unides, entre atres coses, per la pilota valenciana, per les llargues.


La partida, l'enfrontament entre un equip del Camp del Túria i un equip de l'Alacantí , es produirà el pròxim dumenge a les 13 hores en la plaça de l'Església de Nàquera.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...