Ir al contenido principal

Nervis



Porten darrere sessions i sessions d'entrenaments, moltes hores dins d'un trinquet, polint la seua tècnica. Quilómetros damunt d'una bicicleta, correguents per una montanyes, fent peses i gomes en el gimnàs.... acondicionant el seu físic.

Són moltes hores preparant-se per a disputar les grans competicions, l'Indiviual, la Lliga professional, les partides del dia a dia... Els pilotaris són professionals, pot ser no en l'àmbit econòmic pero si en el de la seua responsabilitat cara a l'aficionat.

Hores abans de l'inici de la partida el pilotari arriba al trinquet. Escomença el seu ritual: arreglar-se les mans. Poden estar al voltant d'una hora preparant la seua ferramenta, les seues mans, per a que estiga perfectament protegida i no patir en excés la vaqueta en els seus ossos.

A partir d'eixe moment, pot ser siguen les seues mans lo que més li preocupe al pilotari a lo llarc de la partida.

Quan les seues mans estan perfectament preparades, com si tingueren un guant fet a medida, és l'hora d'entrar al trinquet, de chafar les lloses de joc. L'hora en la que decenes d'aficionats, pot ser centenes, dirigiran els seus ulls a eixe home que, vestit de blanc, en camiseta roja o blava, la faixa penjant del pantaló, les mans preparades, perpetuarà l'essència d'un joc heredat dels nostres majors.

El pilotari, el professional de la pilota, iniciarà el seu calfament. Dirigirà la seua mirada perduda al públic, raonarà en alguns aficionats, en el seu company, pot ser també en els seus rivals, segur. Pilotejarà en una pilota desgastada, vella, de calfar. Es menejarà nerviós per la cancha fins que aplegue el moment de la revallà, del sorteig.

La responsabilitat adquirida, els nervis acumulats en les últimes hores aniran eixint. Les mans, el seu tesor, la seua ferramenta de treball, seran, provablement l'objectiu d'eixos nervis. El pilotari calfarà la seua mà colpejant una pilota de vaqueta contra la muralla, junt a un company... Les mans estaran perfectament preparades, protegides... pero de forma inconscient el pilotari, de forma constant es tocarà la seua protecció, es recolocarà qualsevol peça de ferro, retocarà un esparadrap, apretara, acomodarà les proteccions. Confirmant aixina que tot està preparat.

Arriba la presentació de la partida, el públic jalearà als seus pilotaris, als seus favorits pero també, pot ser, a tots. El pilotari mirarà al públic, segurament sense vore a ningú en concret, saludarà a l'afició al sentir el seu nom. Mentrimentres, les seues mans continuaran eixe ball, el seu propi joc, aniran tocant-se, comprovant que està tot com toca, acaronant-se com dos enamorats.


Tot està perfecte, arriba el moment. La vaqueta es posa en joc, les mans faran la seua faena. Ya no hi ha nervis, solament pilota.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...