Ir al contenido principal

50 anys jugant a llargues



Fa molts anys, pot ser massa anys, vore una partida de llargues en l'Horta era prou habitual. El tradicional joc de ralles es feya l'amo dels carrers de l'Horta de Valéncia. Ara la galocha li ha guanyat el terreny a les llargues, les canches artificials als carrers naturals.

Fa cinquanta anys es va crear el que, hui en dia, pot ser siga el trofeu a ralles més antic dels que es juguen en tota la geografia valenciana. Ara fa cinquanta anys es jugà per primera vegada el Trofeu Llargues i Ralles d'Alfara.

El trofeu d'Alfara és més important del que podríem pensar. Gràcies ad ell es poden vore en l'Horta les millors banques de la modalitat, alguns dels millors jugadors, i els podem vore en el seu espai natural: el carrer de poble. Te molt de mèrit mantindre viu un trofeu d'esta magnitut.

Per est trofeu han passat alguns dels millors pilotaris, tant professionals com de la modalitat. A lo llarc de la seua història s'han pogut vore als millors jugadors de pilota: Genovés, Puchol, Sarasol, el Flare de Borbotó, Tonico, Rovellet... tots ells estaran presents en una partida commemorativa el dia de la final. Alguns, de fet, jugaran una partida d'exhibició.

Després de travessar alguns anys dubitatius, pareix que en Alfara recuperen l'energia i han conseguit la participació de quatre grans equips. El dissabte 9 d'agost a partir de les cinc i mija jugaran Borbotó, en el traure de Juanjo i Meliana en Álvaro de Tibi. La segona semifinal es disputarà el dumenge 10 a la mateixa hora Álfara, en Pedro traguent, i Foyos en Jan de Murla. Per tant, quatre de les més poderoses banques valencianes estaran present en el 50 aniversari. Pero també podrem vore en acció a jugadors com Pablo i Jesús de Sella, Pepet d'Alfara, Víctor i Campanero de Meliana... l'Espectàcul està garantisat.


La final es reservarà per al dijous 14 d'agost. A les cinc partida d'exhibició en les llegendes d'esta modalitat. A les sis la gran final on els guanyadors s'enduran el premi de 1000 € i l'honor de guanyar est prestigiós trofeu.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...