Pigat II: "L'objectiu és fer un bon paper perque guanyar és complicat"

Ha participat en huit campeonats internacionals com a pilotari i és seleccionador de Valéncia des del 2003. Pasqual Sanchis, Pigat II, és un dels valncians que millor conèix el moviment internacional de la pilota.

Pocs dies abans de l'inici del huité campeonat Mundial de Pilota a Mà, hem parlat en ell analisant el paper de la selecció valenciana.

Falten un parell de dies per al Mundial, ¿quin sentiment predomina ara?
Ara està la tensió, eixa incertea que tenen els jugadors, i yo també, de vore quines seleccions han vingut. Nosatres estem segurs de nosatres mateixa, de lo que hem entrenat. Hem entrenat be, els jugadors estan convençuts, estan preparats... Pero tenen la incertea de quina selecció vindrà per Holanda, quina vindrà per Bèlgica... I fins que no els vejam estan encara nerviosets.

¿Jugar en casa és una responsabilitat més?

És una responsabilitat més, pero al mateix temps ells es senten més segurs. Ells tenen la gent més propenca i llavors estan més tranquils. En eixe aspecte s'estimen més jugar en casa que fora.

¿Cóm arriben els pilotaris? ¿Cóm els nota?

Llevat de la chicoteta lesió de Genovés II, que pareix que està superant-ho perque de fet hui ha vingut a entrenar i m'ha dit que te bones sensacions i que vol estar ahí per damunt de tot i yo vaig a confiar en ell, els trobe be.

¿L'objectiu és guanyar el mundial?

L'objectiu és fer un bon paper perque guanyar és complicat. La resta de seleccions venen a jugar a lo d'ells, a lo que estan jugant i entrenant tot el any. Nosatres estem dos mesos preparant estes modalitats. Lo nostre és el raspall i l'escala i corda. Ací tens que canviar el chip d'alguna manera i preparar-te a fondo en dos mesos i preparar lo que no has fet durant dos anys. És complicat. Sabem que els nostres tenen tècnica i poders pero les atres seleccions venen molt preparades.

¿Quins són els nostres punts forts?

En llargues tenim unes banques que yo crec que són de garanties. Està Álvaro de Tibi que és una garantia total. Després hem descobert a Raúl de Godelleta que trau molt llarc i molt recte i ahí tenim una sorpresa. Després, la modalitat autòctona és fonamental i en joc internacional crec que tenim molt que dir. Estan entrenant molt fort i a la que més hem entrenat i yo crec que ahí podem fer un bon paper.

Anem a parlar un poquet de cada jugador, de les seues funcions...

En llargues les dos banques principals seran Álvaro i Raúl. S'han entrenat be, Álvaro està tot l'any jugant ad açò, i Raúl és es el que mos va donar millor impressió en unes proves que férem en els primer entrenaments per lo que l'hem deixat com a segon banca. Després estan Fageca, Soro, Puchol, Guillermo... Guillermo és una incògnita perque te molta potència pero encara és molt jove, li falta experiència, és un diamant en brut. Falta polir-lo molt pero és un jugador que d'ací a dos o tres anys pot donar molt a la selecció perque te una potència increible. La tira fora igual que Álvaro de Tibi.

Després tenim a Rodrigo i a Pablo que en one wall van a ser fonamentals. És una parella que està molt compenetrada i s'han adaptat perfectament i confie molt en ells. Víctor i Álvaro també són una parella per a one wall. A escala i corda jugarà el Soro, que és el campeó individual, Fageca que és campeó de Bancaixa, Raúl que és miger i Puchol que és un jugador que està en plenes facultats.

En joc internacional casi vaig a utilisar-los a tots, Genovés, Guillermo, Mario... Són modalitats que necessitem a cinc jugadors i tres reserves i és en la que més partides tenim, aixina que els necessitem a tots.

¿Qué els falta als jugadors de raspall per a tindre més opcions de jugar en la selecció?

També hem provat als jugadors de raspall. El que passa és que és un jugador que pràcticament juga a terra i hi ha molts que inclús s'obliden del rebot. Preferixen jugar-la de volea que deixar-la de rebot. No es preparen per ad això. Yo he provat a varis jugadors de raspall, ha estat Alfonso, Guille, Marrahí... Yo veig que no es senten segurs en estes modalitats. Una modalitat com a llargues que és un quadre pintat en terra o el joc internacional que és un camp de fútbol pareix que se troben una miqueta desplaçats. Podrien jugar perfectament pero tindrien que preparar-se més que els d'escala i corda. Els d'escala i corda per lo que siga són un poc més tècnics i s'adapten millor ad estes modalitats.

La veritat és que ha conseguit fer un grup ilusionant.

Si, perque tenim als millors d'escala i corda, als millors de llargues i les promeses que estan en auge... Hem conseguit fer un grup que és, o que intentem, més que les individualitats, volem que tots siguen una pinya.

¿Qué li faria més ilusió guanyar?

La que més m'agradaria perque ya fa temps que no guanyem és la modalitat de llargues. Enguany m'agradaria guanyar en llargues. Clar, seria més especial jugar la final ací en la plaça de l'Ajuntament, davant de tota la teua Comunitat.

¿Quines seleccions són les més potents?

Normalment, en llargues i joc internacional, Bèlgica, Holanda... Després tenim el one wall i tenim països com Puerto Rico, Equador, Mèxic... que juguen barbaritats.

¿Hi ha alguna selecció que poguera donar una sorpresa?

No sabria dir-te. Ve Portugal que també juguen a pilota, no se a quina modalitat juguen pero no crec que puguen. Ve Anglaterra que fa quatre anys en l'Europilota van guanyar a one wall pero nos han dit que venen jóvens. Bèlgica i Holanda seran les que més batalla donaran. Ojalà Colòmbia, Equador o Argentina...

Parlem ara de les chiques. Repetixen les quatre mateixes dones d'Holanda, és un grup ya cohesionat.

La veritat és que si. En els entrenaments hem provat en moltes jóvens pero és que hi ha un bot generacional important. Passen de 14-15 anys ad estes veteranes que estan jugant. Necessitem un parell d'anys per a que estes jovenetes, Mar de Bicorp, les chiquetes de Beniparrell... estiguen ben fetes i puguen plantar batalla. Tècnica ne tenen de sobra, pero els falta un poquet més de cos, de veterania. Yo crec que en dos o tres anys eixes chiquetes estaran preparades per al canvi generacional.

¿Qué espera de les quatre?

Estan entrenant molt be, s'han acoplat perfectament. Els anys de darrere feyes dos equips per a one wall i veïes com un equip dominava. Ara és més difícil fer les parelles, en els entrenes han quedat molt igualades. Ana Belén estava per dalt de totes, ara no és que haja baixat, és que Mónica, Sara, María José, han pujat i estan a l'altura de Ana. Estan igualades i per a nosatres és difícil fer els equips.

Es dona per segura la nostra victòria en raspall pero, ¿quines són les nostres opcions reals en one wall?

Depenent dels encreuaments podrem tindre opcions d'estar en semifinals. Elles estan molt ilusionades. Elles han estat entrenant a one wall, a raspall casi, casi no l'han tocat. En Holanda van fer un grandíssim paper, van quedar terceres. Yo espere que ací, en casa que elles també estan més ilusionades, espere que nosatres pogam donar la sorpresa.

Seria un sensesentit pensar que podem ser campeons mundials en hòmens i en dones.

És supercomplicat. Hui en dia les seleccions venen molt be preparades i yo no vullc donar males expectatives, vullc anar pas a pas. És complicat eixir de favorit i després venen seleccions que porten dos saques que la tiren fora... val més que anem pas a pas.

¿És important tindre la selecció valenciana i participar en un mundial?

Yo crec que és superimportant, que deuríem d'estar més conscienciats de lo que és la selecció. Voldria que tota la gent vejera la ilusió que tenen tots els jugadors, que encara que en el dia a dia pareix que lo de la selecció no s'ho creuen, venen estos acontenyiments i tenen una motivació especial, una llum en els ulls que dius, estos senten lo que és la selecció, lo que és la pilota. Voldria que ho sentiren sempre, no solament quan ve el mundial i el vivim. Veent l'ambient, les seleccions estrangeres que venen... ojala el poguérem deixar en el lloc que es mereix.