Ir al contenido principal

La pilota valenciana guanya una llegenda




Hui ha sigut un gran dia per a la pilota valenciana. A partir de hui, en l'Olimpo dels grans jugadors de la pilota valenciana, en el trinquet de les llegendes tenim un nou jugador: Álvaro de Faura. Des de hui Álvaro ingressa en la selecta nòmina de jugadors llegendaris. Álvaro és des de hui figura històrica, referent emblemàtic de la pilota valenciana junt ad atres com Genovés, Rovellet, Juliet o el Nel de Murla.

És cert que ya no podrem fruir del joc intens del de Faura. Ya no podrem vore en acció la seua esquerra. Pero ara podrem dir als nostres fills que nosatres poguérem vore com Álvaro li remontava un 55-25 a Genovés II en la final de l'Individual. Els podrem parlar en entusiasme de com van ser els seus duels contra Jose Cabanes. Podrem explicar com pogué guanyar onze campeonats individuals. Els contarem com va revolucionar la pilota valenciana, com fon el primer pilotari que es dedicà a preparar-se físicament, com qualsevol atre deportista professional.

Relatarem als nostres fills que fon un pilotari que tingué que lluitar contra una etiqueta, que va tindre que demostrar que no solament en preparació física és guanyen 11 individuals i 4 Lligues professionals. Recordarem també, aquelles deixades en la corda en Pelayo, com es va atrevir a jugar de tu a tu als jugadors bascos en el seu terreny, de com va ser peça clau en la selecció valenciana de pilota.


No podrem tornar a fruir de l'espectàcul que és Álvaro en una final, de com el donava tot en cada campeonat. A partir d'ara podrem recordar, podrem parlar una i un atra volta, d'un gran pilotari, d'un dels més grans de la història de la pilota valenciana, podrem parlar de la seua llegenda, parlarem en molt d'orgull de Álvaro Navarro, Álvaro, un pilotari que va dignificar la professió del pilotari, un cavaller de faixa roja.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...