Ir al contenido principal

Gràcies Álvaro

pilota valenciana, álvaro, escala i corda



Álvaro Navarro disputava dissabte passat la seua última partida professional. I ho feya en un Pelayo ple, en l'escenari de les seues grans batalles contra Genovés II, també el seu rival en la seua última partida.

Després de vint i dos anys i onze individuals guanyats, el bou de Faura es despedia de tots els estaments de la pilota valenciana: trinqueters, companyons, polítics, Val Net, Federació... pero sobre tot de l'afició. Eixa afició que, en determinats moments li va exigir més pero que en la seua última partida va omplir el vell trinquet del cap i casal.

Després d'eixir del vestuari al compàs dels aplaudiments, després d'abraçar a tots i cada un dels pilotari i expilotaris allí presents, després de rebre presents per part de tots els estaments que formen este món, després d'escoltar unes albades en el seu honor... Després de tot, Álvaro es dirigia a tots els allí presents. Volgué un atra volta agrair als ya excompanys seus, l'haver patit el Álvaro pilotari dins dels trinquets. També va tindre unes paraules especials per als aficionats pero sobre tot per al seu poble, el nom del qual ha dut en molt d'orgull per tots els trinquets valencians.


El dissabte la pilota valenciana despedia a un pilotari que acompanyarà als més grans en la galeria del dau de Pelayo. Álvaro de Faura ha tancat la seua vida professional, ha deixat marques per a la història ha revolucionat la forma d'entendre este joc. Se'n va un pilotari que ha marcat dos décades de la pilota valenciana, guanyem un pilotari de llegenda, històric.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...