El Valor de Pelayo

Pelayo fon el primer rei d'Asturies, diuen que ell va ser el cavaller que va conseguir frenar l'expansió musulmana en la península ibèrica.

Segur que molts valencians coneixeran la seua història. Provablement serà més coneguda entre els valencians la història d'un rei asturià que la història del Trinquet de Pelayo, tot un símbol de la pilota valenciana, i per tant, de la cultura valenciana.

En agost de 1868 s'inaugurava, fora de la porta de Sant Vicent, un nou trinquet. El trinquet seria conegut, en els seus inicis com el del Tir de la Gallina puix quan es va construir hi havia, al seu costat, un tir de gallina. Ara, eixe trinquet es troba en el centre del cap i casal, junt a l'Estació del Nort, en el carrer de Pelayo. De ahí el seu nom actual.

Podríem dir que el Trinquet de Pelayo és una illa dins de la ciutat de Valéncia, una illa de la pilota valenciana dins d'una ciutat, una capital, prou despersonalisada. Una illa del “més valencià dels deports”, de la cultura valenciana, de la identitat d'un poble, el valencià. Pero realment, Pelayo és un oasis de valencianisme, un oasis de la pilota valenciana.

Entrar a Pelayo és entrar a un món totalment diferent al que es pot viure abans de creuar la seua porta. El soroll, l'ambient, és totalment diferent. Dins de les seues parets, ben adornades en fotografies, cartells i retalls periodístics, es respira un ambient ben tradicional. La llengua que predomina dins de les seues instalacions no és ni el castellà, dominant en la ciutat, ni el chinés, dominant en el carrer Pelayo d'inicis del segle XXI, és el valencià, la llengua dels valencians.

Pelayo és un chicotet reducte on els valencians de soca i arrel es poden trobar ben a gust. Pelayo te el valor de ser un pilar del valencianisme dins del cap i casal, un espai on la llengua i la cultura valenciana està ben viva.

Els murs de Pelayo es construïren en 1868. És, per tant, un dels recints deportius més antics en actiu de la vella Europa. Des de que es va inaugurar, en Pelayo s'han disputat diverses partides semanals de pilota valenciana. Diuen que fon en Pelayo on el Nel de Murla va penjar una corda creant, aixina, la modalitat d'escala i corda, la modalitat reina en l'actualitat. En les seues lloses han lluït les millors figures de la pilota valenciana: el Nel de Murla, el Chiquet de Simat, el Faixero, el Lloco, el Chato de Pedreguer, el Rovell de Dénia, Quart, Llíria, Ferrer, Juliet, Rovellet, Eusebio, Genovés, Sarasol I, Álvaro... A més a més, Pelayo ha vixcut alguns dels desafius més importants pero també de les finals dels campeonats més importants. Per tant, Pelayo te el valor de la història deportiva i de la pilota valenciana.

Pero Pelayo és, també, per a la gent de la pilota, més que un recint, més que una cancha deportiva. És el santuari de la pilota valenciana. És un lloc de reunió, de pelegrinació si se vol. El Trinquet de Pelayo és l'espai on es respira a pilota valenciana, on pot es pot parlar lliurement d'un deport que en un atra época fon el deport rei. És el lloc on cap aficionat és un estranger dins de la seua terra, on es pot viure i mamar pilota, un deport minorisat. Passar del soroll del seu bar, del seu carrer, al silenci respectuós de l'inici d'una partida d'escala i corda és qüestió de, solament, dos portes. Pelayo te el valor de ser la referencia física, estructural, el referent arquitectònic de la pilota valenciana. El Trinquet de Pelayo te el valor de ser el cor de la pilota valenciana. Pelayo te el valor de produir molts sentiments.

Pero tristament, Pelayo solament te valor per als amants de la pilota valenciana, un deport que no va estar ben vist per la societat valenciana i que, hui en dia lluita per recuperar la dignitat entre els valencians.

El Trinquet de Pelayo deuria de ser un edifici protegit pel govern valencià pero també estimat per tots els valencians. Pelayo podria ser un referent cultural d'esta Valéncia nostra. Provablement, si estiguera en un atra ciutat estaria més reconegut. Tal volta si no fora pel famós meninfotisme...

El Trinquet de Pelayo, com la pilota valenciana, ha caigut en l'oblit, tant pels nostres governants com per la nostra societat. Segur que la gran part de valencians desconeixen que tenim entre nosatres un dels recints deportius en actiu més antics d'Europa. Tot i tindre 45 anys més que l'estadi de Mestalla, pocs són els que l'han visitat alguna vegada.

Ara el Trinquet de Pelayo està en perill. L'empresa Tuzón, actual gestora del trinquet considera finalisat el seu proyecte i el seu futur és incert. El Trinquet de Pelayo, com hem vist, és molt important per a la pilota valenciana, per a la nostra cultura, i deuria de ser, també, molt important per a la societat valenciana, per al nostre poble. Per tant, algú (o alguns) deuria de fer un esforç per mantindre viva esta joya que tenim els valencians.