Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí.

S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi.

El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes.

¿Cóm estàs vivint esta semana?

La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final.

¿Cóm estàs preparant la final?

El treball ya està fet. Ara esta semana simplement venint a Moncada a adaptar-me al trinquet i no fer res fora de lo normal, sino descansar.

Arribes a Moncada sense cap pressió, ¿açò és un plus per guanyar la partida?

La veritat és que arribe sense cap pressió, degut al resultat que vaig obtindre contra d'ell en la lligueta. Yo la meua faena ya està feta i ara toca gaudir del moment. Si que es veritat que aixina puc jugar més tranquil i que la responsabilitat siga d'ell com a super favorit.

El teu és un dels millors currículums de la pilota: campeó del món, d'Europa, de llargues, campeó de frontó en Moncofa, subcampeó del Circuit Bancaixa, de la Supercopa de galocha... ¿Campeó de l'Individual?

Si, la veritat es que tinc molta ilusió, se que és difícil pero no impossible,i per qué no somiar en això.

Moncada no és Massamagrell, ¿afortunadament?

Si, Moncada és un trinquet totalment diferent a Massamagrell. Te les galeries molt altes i per lo tant costa mes d'encarar-se dalt. També una cosa que m'agrada és que és molt alt per lo tant et dona més temps a ficar-te a volea i les dimensions són grans, per lo tant pense que puc acoplar-me be...

L'únic joc on patiré serà al dau degut a les condicions del cristal pero bo intentarem defendre'l com puga.

La teua formació han sigut les llargues, el joc de carrer. No eres el primer, pero no és habitual en l'escala i corda. ¿Açò t'ha ajudat a tindre un estil?

Lo bo que te vindre del carrer es que tens pegades diferents a les que pugues tindre ací. També m'ha costat adaptar-me perque yo no tenia la pegada de buscar la corda- Yo sempre he segut de buscar-la més llarga, més fonda, se me anaven al principi molt a colp, no sabia baixar-la, ni buscar la corda... Pero bo, per un atra part tinc, a lo millor, un poquet de baixos, cosa que a lo millor molts jugadors de trinquet no tenen. La veritat és que al final és acoplar-te, és tindre el chip, quan vas al carrer canviar i quan vas al trinquet tornar a canviar.

¿Cóm se li pot fer mal a Soro III?

L'únic lloc on se li pot fer mal és buscar-li l'esquerra. El rest, per davant, la dreta, el rebot... tot és una pegà impressionant, aixina que l'únic punt que li veig fluix és l'esquerra.

¿Quina penses que serà la clau de la partida?

La clau de la partida pense que és intentar anar-me'n yo un joc per davant i agarrar un poquet d'ànims i vore que pot ser i a partir d'ahí intentar gaudir jugant i sobre tot intentar estar ahí davant en el marcador, perque posaria més pressió a Soro i yo al revés, aniria més relaixat encara perque si vas davant en el marcador, al final, sense voler vas més relaixat i en més confiança.

Des de que Grau guanyà l'Individual del 2000, cap miger ha arribat tant llunt.

La veritat és que ni tan sols s'han presentat. Va haver una iniciativa en Jesús i en Javí també l'any passat pero per desgràcia enguany Jesús està tocat de l'esquena, Javi no ha volgut jugar. A mi hi han molts companyers que pregunten per qué jugue i la veritat és que yo fruïxc jugant el mà a mà i m'agrada estar yo ahí a soles i tindre que traure't la faena tu. Pero bo, això te cada u la seua idea i fa lo que ell pensa.

¿Cóm serà la vesprada del dumenge?

Si guanye serà una vesprada perfecta perque tot anirà rodat. Si perc també anirà perfecta, content d'haver arribat a la final. Sobre tot la qüestió és fer una bona partida, en anar-me'n en un bon sabor de boca. La veritat és que yo ya estic molt contet d'haver arribat on he arribat. Com sempre és diu, s'intentarà guanyar que és lo que vol un. Pero si no pot ser no passa res.