Ir al contenido principal

La pilota vol reconquistar Puçol



Fa anys, molts anys, ara fa un segle, els puçolencs omplien el carrer Castelló per a fruir del joc de pilota. En aquells anys, jugar a pilota en els pobles de l'Horta era sinònim de jugar a la modalitat de llargues. Les ralles era la forma d'entendre este joc.

L'afició a les llargues era molta pero de repent aparegué la corda i la galocha es va convertir en eixa comarca en la modalitat reina, en l'ama del carrer.

Puçol deixava arrere les llargues i s'involucrava totalment en el joc a l'alt. Puçol va viure molts anys bons, sobre tot en els noranta, fruint d'un equip en primera categoria que arribà a jugar la final de l'Interpobles i de la Supercopa davant de l'equip de Massalfassar, autèntic dominador de la galocha en els noranta.

Les coses anaven molt be. Fins i tot, per a millorar la preparació dels pilotaris locals es construí un carrer artificial de pilota, fora del poble. Les llargues primer, la galocha després, la pilota al cap i a la fi, abandonava el carrer Castelló, abandonava el poble, s'aïllava de la gent. Poc a poc, l'afició deixà d'anar a vore les partides, deixà d'anar a jugar. Part de la cultura del poble s'afonava en un carrer artificial. La pilota moria en Puçol.

En els últims anys han hagut diferents moviments per recuperar la pilota en Puçol. L'associació l'Andana organisava un torneig en els últims anys i, fins i tot, coordinava una escola de pilota.

Ara la pilota es trobava novament en un punt mort. Ha sigut necessària l'espenta de gent jove del poble, com Enric Llàcer, la que ha fet que es torne la ilusió per la recuperació de la pilota valenciana en la població de l'Horta Nort. Enguany es torna a possar en marcha una escola municipal de pilota valenciana, que aprofitarà el carrer artificial de pilota valenciana. També, per a donar més impuls, s'ha organisat per al dissabte 3 d'octubre una interessant matinal, com no, en el carrer Castelló. A les deu hi ha programada una partida de raspall femení entre les millors dones. Podrem vore en acció ad algunes de les recentment proclamades campeones d'Europa. A continuació, a les onze es disputarà una partida de llargues entre els equips de Borbotó i Nàquera, dos dels clubs que més s'estan menejant per recuperar les llargues al nort del riu Túria.


En definitiva, una bona proposta per al dissabte i un bon proyecte per recuperar la pilota en un poble com Puçol.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...