Ir al contenido principal

Reviscolen les llargues al nort del Túria



Quan algú vol explicar les diferents modalitats de la pilota sempre cau en la referència geogràfica, es a dir, identifiquem el raspall com a una modalitat practicada al sur del riu Xúquer ya que al nort es practica majoritàriament el joc a l'alt, escala i corda i galocha. El frontó es reserva per poblacions puntuals o per a comarques de l'interior de la província de Valéncia i les llargues, el joc a ralles, li reservem comarques del sur com les dos marines.

Pero este mapa de modalitats no sempre ha sigut aixina, les llargues foren en el seu moment la modalitat reina de la pilota valenciana, la que es practicava en totes les comarques valencianes. Les circumstancies han fet que la seua pràctica habitual es concentre en les comarques del sur. Pero, no fa tants anys, en els huitanta, les llargues eren una modalitat molt practicada en poblacions de l'Horta de Valéncia o del Camp del Túria. Aixina poblacions com Segart o Campanar vixqueren de primera mà la màgia del joc a ralles.

Hui en dia, quan la galocha li ha guanyat clarament el terreny, quan arriba l'estiu les llargues recuperen el carrer en moltes poblacions: Massarrojos, Godella, Alfara del Patriarca, Nàquera, Foyos o Moncada han sigut algunes dels pobles que ha aprofitat un atre any per practicar una modalitat que per estes comarques encara te molts seguidors.



Alguns dels jugadors que hui en dia destaquen són Pedro el Zurdo, Rafa Sony, Salva de Moncada, Campanero de Meliana, Guillermo de el Puig, Víctor de Meliana, Pepet d'Alfara, Ximo de Foyos, Tino...


La pròxima cita la tindrem en Nàquera on un equip local reforçat en alguns dels més experimentats jugadors de l'Horta s'enfrontarà a tota una referència de les llargues, Murla. Pero tot fa indicar que les llargues encara tindran la seua continuïtat en poblacions de l'Horta Nort i del Camp del Túria, possiblement poblacions com Puçol o Vilamarchant puguen viure l'emoció del joc a ralles en les pròximes semanes.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...