Ir al contenido principal

Cinc pobles per recuperar la història



Esta vesprada, no podia ser en un atre lloc, l'històric Pelayo ha sigut l'escenari d'una presentació del que pot ser un fet històric: el grup de llargues de l'Horta en la Lliga de Llargues Trofeu Diputació d'Alacant.

Les llargues són la modalitat mare, l'ha que s'ha practicat per tot arreu del territori valencià. Quan es parla de pilota, històricament, es fa referència a les llargues. En l'actualitat les llargues tenen molta força, i es viuen en passió, en les comarques del sur: la Marina alta, la Marina Baixa, l'Alacantí... Pero no fa tants anys també es vivia en molta passió en pobles de l'Horta i del Camp del Túria. Campanar, Segart, Moncada o Nàquera arribaren a participar en una competició federativa en els primers anys dels huitanta.

La galocha anà guanyant terreny i les llargues solament es practicava en alguns pobles en partides d'estiu.

Més de trenta anys després cinc pobles s'han animat i volen recuperar la tradició, la història, el sabor del joc a ralles. Borbotó, tot un clàssic en esta modalitat, Godella, en més de vint anys reivindicant les llargues, Alfara, en un campeonat en mig segle d'història, Nàquera, un els pobles que més està treballant per recuperar esta modalitat, i Valéncia-Pelayo, que vol dur la pilota al carrer i promocionar-la des de el mateix centre del cap i casal.

És tot un repte perque els cinc clubs participants mantindran la seua participació en atres competicions, com ara El Corte Inglés de Galocha. Pero el repte es planteja també per recuperar el joc de carrer, quatre dels cinc equips disputaran les seues partides com a locals en carrers naturals.

La primera jornada presenta dos partides: Godella – Alfara i Nàquera – Valéncia. Les ralles recuperaran el seu protagonisme.


Esta vesprada s'ha escenificat en Pelayo la materialisació de una ilusió, d'un somi.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...