Ir al contenido principal

Valéncia-Pelayo primer líder del grup de l'Horta de Llargues



Este dumenge s'ha disputat la primera jornada del grup de l'Horta de la Lliga a Llargues. Després de guanyar 0-50 en la seua visita a la localitat de Nàquera (única població del Camp del Túria en participar en la lliga), l'equip de Valéncia-Pelayo es situa com a primer líder del grup.

La pluja ha fet perillar la partida que s'ha disputat per la vesprada en Nàquera pero finalment esta s'ha pogut disputar. Els nervis han traïcionat a la banca local que no ha tret com acostuma en una plaça prou complicada. En canvi, l'equip visitant, superior tècnicament, s'ha adaptat perfectament al joc a i les característiques del carrer.

Martí I ha dominat des de la treta mentres que els seus companyers, Martí II i Enric ho han fet en el rest. Tot i l'abultada derrota, els jugadors locals, Kiko, Jose, Luis i Dani, han disputat els jocs i ben be podrien haver sumat algun parcial en el seu marcador. Aixina i tot, la victòria dels del cap i casal ha sigut totalment mereixcuda.

Pel matí l'activitat es centrava en el carrer municipal de Godella on l'equip local s'enfrontava a l'equip d'Alfara. Els visitants, gràcies a la bona actuació de Pepet en la treta i l'experiència d'Emilio han pogut dur-se la victòria 25-50. El bon fer de Navarro, Marc, Llorenç i Lluis els ha permés mantindre la emoció de la partida front a un equip, el de Alfara, que pot disputar la supremacia del grup als de Valéncia-Pelayo.


El pròxim dumenge es disputarà la segona jornada. Pel matí la pilota tornarà als carrers del cap i casal, concretament al carrer Cavallers on l'equip local rebrà al de Godella. Per la vesprada Borbotó debutarà en la competició i ho farà en el seu poble davant de Nàquera.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...