Ir al contenido principal

Definits els quatre classificats per a les semifinals de la Lliga Professional de Raspall



A falta de tres partides per tancar la lligueta de classificació de la XXIII Lliga de Raspall, Trofeu diputació de Valéncia, els quatre equips que participaran en les semifinals ya estan definits. Aixina i tot, encara falta per concretar les posicions finals dels quatre classificats.

En primera posició està i estarà el trio de Ian, Moro i Miravalles, únic equip que ha guanyat les quatre partides disputades, i tots els punts en joc. La joventut de Ian, la veterania de Moro i la seriositat de Miravalles han fet d'este equip el rival a batre.

Darrere d'ells tenim tres formacions que en set i sis punts poden intercanviar les seues posicions.

Ara mateixa, en set punts, tenim a Moncho, Canari i Tonet II i a Ricard, Sanchis i Roberto. Darerre d'ells, en sis punts es troben Puncha i Brisca. En funció dels resultats en l'última jornada, l'ordre de la classificació podrà variar.

Ya sense opcions de continuar en la Lliga tenim a dos parelles, la formada pel campeó individual, Moltó i Sidhamed, i la formada per Sergio i Coheter II, únic equip que no coneix la victòria.

Per tant, en les tres pròximes partides es decidirà la classificació definitiva.


El divendres en Genovés (18:30 h) s'enfrontaran els equips de Sergio i Ian, últims classificats contra primers. El dissabte en Bellreguart (18:30 h) Moltó s'enfrontarà a Ricard. Mentres el primer voldrà tancar la seua participació en la lliga en un triumfo, el segon voldrà fer-se en la victòria per arredonir la seua classificació, cal recordar que Ricard entrà en substitució de Domingo. El dumenge es tancarà la lligueta en Xàbia (11:30 h) on s'enfrontaran Puncha i Moncho, esta serà una partida emocionant entre dos equips en forma i que voldran guanyar per millorar la seua posició i atacar a la moral d'un possible contrincant en semifinals.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...