Ir al contenido principal

Pelayo 2.0



Després d'uns mesos, molts mesos, massa temps, d'incertituts, Pelayo tornà a la vida. Un nou propietari, una nova gerència li estan tornant la vida a la catedral de la pilota valenciana. Tot allò que li demanàvem als nous propietaris poc a poc s'està complint.

I és que el vell trinquet, inaugurat en 1868, s'havia quedat estancat en el temps, en una forma de vore la pilota pròpia del segle XX pero caducada en el nou mileni.

En la passada final de l'Individual ya poguérem vore que la gent tenia ganes de donar-li vida a Pelayo i Pelayo tenia ganes d'omplir-se de vida.

Primer es feren unes chicotets reformes que milloraven l'aspecte del mític trinquet. Després s'optà per obrir el trinquet als clubs i les escoles, per oferir partides més atractives.

Ara Pelayo, que rebrà una de les partides de semifinals i la primera de la final del Circuit Professional d'Escala i Corda, recupera el protagonisme de la pilota en la semana de falles. Després de molts anys donant l'esquena a la semana fallera, la nova gerència vol recuperar l'esperit d'aquell Trofeu de Falles, oferint partides de gran nivell, i inclús una de raspall, des del 12 de març pràcticament tots els dies. D'esta forma, el dia de Sant Josep podrem fruir de la pilota valenciana en el cap i casal.

Pero la nova gestió de Pelayo s'està obrint camí també en les xàrcies socials, en una pàgina en facebook, i fins i tot, ha estrenat una nova web on publicitar tota la seua activitat.


Per fi, el trinquet de Pelayo, l'antic trinquet del Tiro de la Gallina, ha entrat en la modernitat.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...